Segurament si trescàssim les cases de Sant Llorenç encara en trobaríem alguna, o més d’una, a manera d’ornament bell però inútil.

Abans de l’electricitat i de les energies renovables, abans dels sonors llums de butà, abans dels olorosos llums de carbur…hi havia els llums d’oli i les llumeneres. Tothom disposava de llum d’oli, però no tothom podia gaudir d’una espectacular i brillant llumenera de llautó.

A vegades, comprar una llumenera era part de la dot -caixada en deien per aquí- que un dels dos nuvis aportava  al matrimoni.

El DCVB mostra:

LLUMENERAf.
|| 1. Conjunt de molts de llums (Conca de Tremp); cast. luminaria.
|| 2. Llum d’oli que consisteix en un receptacle de metall, generalment de llautó, amb un o alguns brocs per als blens, sostingut tot amb un peu ample i acabat per dalt amb una ansa o agafador (or., occ., val., bal.); cast. velón. Dos lumaneres de lautó, doc. a. 1493 (BSAL, vii, 417). Una llumenera de llautó, doc. a. 1543 (Miret Templers 581).
|| 3. Llumeta (Men.).
|| 4. Llosa o planxa de ferro posada a la paret de la llar per a posar-hi teia encesa (Conflent, Espot); cast. tedero.
|| 5. Branca seca de pi no arrabassada encara de l’arbre (Berguedà).
|| 6. fig. Beneitot, curt d’enteniment (Vallès, Camp de Tarr.); cast. tonto, zoquete. «Ets molt llumenera, noi!»
Fon.: ʎumənéɾə (pir-or., or., bal.); ʎumenéɾa (Andorra); ʎumenéɾɛ (Urgell); ʎumanéɾa (Tortosa, val.).
Intens.:—a) Augm.: llumenerassa.—b) Dim.: llumenereta, llumeneretxa, llumenereua, llumeneriua, llumenerona.—c) Pejor.: llumenerota, llumenerot.
Etim.: del llatí lūmĭnarĭa, ‘llum’.

(Imatge del DCVB)