En Pep Lluís Soler, com ja deveu saber molt aficionat al món de les paraules antigues, i el qual ja ens ha fet arribar un bon grapat d’aportacions, ens recomana posar tímbola, segons ell descoberta “l’altre dia sopant en un restaurant ja que hi havia un vi que se deia això i vaig pensar que els jovenells no la devien conèixer”. I té més raó que un sant, fins i tot jo que no som cap jovenell precisament he hagut de fe memòria per recordar-la.
Vos deixam la fitxa petinent del mot (que el diciconari Alcover-Moll curiosament exemplifica amb un fragment de Flor de Card del nostrat Salvador Galmés):
Significat: Acció de beure sense interrupció; quantitat de líquid que es beu d’una vegada, sense aturar-se (mall.); cast. trago.
Grafies documentades: “Envestí es flasco… pegant-li una tímbola frenètica”, Galmés Flor 81
Etimologia: variació formal i sinònima de timbo.