“Home petit que, si prenia tort, calia adreçar” era la consideració que, al llarg de molts d’anys es tenia dels infants.
Malgrat la psicologia hagués evidenciat que aquest plantejament era erroni, es va mantenir llargament els “saber tradicional”.

Parlant, parlant normalment sorgeix l’aplicació  o la recepció d’alguna batculada.
En recordau, amables lectors, alguna?

El DCVB mostra

BATCULADAf.
Cop pegat a les anques (Mall., Eiv.); cast. azote. Sa mare li pega quatre batculades, Ignor. 15.
Fon.: bəkkuɫáðə (Palma, Manacor, Eivissa).
Etim.: derivat de batcular.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google