Fullejant aquesta magnífica pàgina de “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar” -serveixi aquesta entrada de re-coneixement-, la vista topà amb l’antic plànol de Sant Llorenç realitzat per Pere d’Alcàntara Penya i Nicolau.

El poble llorencí disposa de nombroses virtuts però, a dir ver, fins fa ben poc no ha destacat per seu amor al patrimoni comú, tant material com immaterial, Una prova en podria ser el concepte Son Estrany que, per cert, apareix, a les velles escriptures del que, posteriorment, serien solars.

En Rafel Durant en un encertat comentari assenyala: “Document molt interessant: el plànol de Sant Llorenç fet l’any 1859 per Pere d’Alcàntara Penya que es troba dins el Pla General Parcel.lari de Manacor de 1859.
Pere d’Alcàntara Penya i Nicolau (Palma, 1823-1906) alternà la seva carrera professional com a advocat primer i mestre d’obres militars després, amb la recerca històrica i amb pràctiques artístiques com la pintura, la música, les arts plàstiques, el teatre o la poesia.
Com a topògraf, realitzà el Pla Geomètric de Palma (1857-1858) i els plànols parcel·laris d’Artà, Campos, Capdepera, Felanitx, Manacor, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Son Servera i Vilafranca (1858-1866).
(Sant Llorenç fins el 1892 va pertànyer al terme municipal de Manacor)
Observant el plànol podem entendre, per exemple, el recorregut tradicional de les processons. L’església quedava a una part del poble, al seu darrera no hi havia edificacions. El carrer des Puig i el de la Mare de Déu Trobada no existien encara, tot era ja foravila i crida molt l’atenció la zona anomenada de son Estrany. Al carrer rector Pasqual no hi havia pràcticament edificacions, una part era el lateral de corrals i a l’altra un puig (on ara hi ha el carrer des Puig)sense edificar ni urbanitzar. L’entrada venint de Manacor era pel torrent de “cas Gostins” i just havent-lo passat es bifurcava cap el carrer d’Artà i l’altre anava a parar al carrer Major (el poble començava just on ara hi ha l’ajuntament). A Son Servera s’hi anava pel camí de ses Rotes Noves i cap a son Vives. A son Carrió s’hi anava pel carrer de la Mar tot i que no estava obert fins a la plaça Nova, on ara hi ha la costa de can Corem hi havia una casa i el carrer de la Mar topava amb el carrer des Pou. Tots els molins que ara trobam dins el poble eren a les foranes: el d’en Bou, el d’en Gras, el de la senyora Rosa, el d’en Comís, el d’en Ros i el d’en Ferrer. Curiosament no hi ha marcat el molí d’en “Tenre” (avui desaparegut), hem consultat el plànol sencer i el que es veu més a la dreta és el d’en Ferrer perquè just al costat ja hi comença el camí de ses Planes. Resulta apassionant descobrir com era i com ha canviat el poble en 150 anys. Remarcam també que tots els canvis i ampliacions a partir d’aquest plànol s’han produït al llarg de tot el segle XX quan Sant Llorenç ja havia obtingut la independència de Manacor”.