Dia 30 d’octubre, darrer diumenge del mes, a les tres de la matinada haurem de posar les agulles del rellotge a les dues. Dormirem una hora més com a conseqüència del canvi d’horari d’hivern, un canvi cada vegada més qüestionat i que no compta amb cap estudi fiable que l’avali, el darrer fet a Espanya per l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), un organisme que depèn del govern, és del 2008 i de llavors ençà han canviat molt les pautes energètiques.
L’any 2018 la Comissió Europea va proposar deixar de fer el canvi d’hora i reclamà als estats que decidissin si es quedaven amb l’horari d’estiu o l’horari d’hivern. El Parlament europeu reclamà una pròrroga fins a l’any 2021 i, a hores d’ara encara no s’ha pres cap determinació.
El canvi d’horari d’hivern al’estat espanyol ve agreujat pel fet que Espanya, des de l’any 12940, abandonà el fus horari al qual pertanyia, el del meridià de Greenwich ( el que mantenen Portugal, Irlanda, el Regne Unit o Canàries) i adoptà l’horari de les potències feixistes d’Itàlia i Alemanya. Ara compartim hora amb aquests països, França, Polònia, Hongria o Suècia.
Si tornàvem al fus horari anterior a 1940 no seria necessari fer el canvi d’hora dues vegades a l’any i semblaria lògic que Espanya, el Regne Unit, França, Bèlgica, els Països Baixos mantinguessin l’horari del fus de Greenwich; Canàries, Irlanda i Portugal anassin una hora per darrera i Alemanya, Itàlia, Àustria, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Grècia, Sèrbia i Croàcia, anassin una hora per davant.
