Beat Francesc de Jesús-Maria-Josep Palau i Quer  Sant Ernest, màrtir. Sant Florenci, bisbe d’Estrasburg (segle VII). Santa Carina, verge i màrtir. Sant Severí, màrtir. Beat Jacint-Maria Castañeda, prevere dominicà i màrtir a Indoxina, nat a Xàtiva.

Francesc de Jesús-Maria-Josep Palau i Quer va néixer a Aitona, Segrià, l’any 1811 i morí a Tarragona l’any 1872. Prevere carmelità, fundador dels Germans i les Germanes Carmelites (1860-1861).

L’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera es fa ressò de l’estada del capellà a l’illa major de les Pitiüses: L’any 1851 “fundà l’Escola de la Virtut, que començà a funcionar regularment a l’església parroquial de Sant Agustí de Barcelona; tot seguit començà la publicació en fascicles del Catecismo de las Virtudes, com a text per a ús dels alumnes de l’escola. Aquesta escola fou tancada per les autoritats al cap de tres anys (1854) acusada de col·ludir amb les vagues obreres organitzades a Barcelona i, com a conseqüència de les acusacions formulades contra l’Escola de la Virtut, el capità general de Catalunya, la Rocha, confinà Palau a l’illa d’Eivissa, on després d’haver obtengut el permís per exercir el ministeri començà l’activitat apostòlica i s’establí as Cubells, lloc en què, juntament amb alguns deixebles, reprengué la vida comunitària. Alternà l’activitat apostòlica amb períodes de recés i solitud a l’illot des Vedrà.

El governador eclesiàstic d’aleshores, Simón Manuel Martín, havia rebut el comunicat oficial d’aquesta determinació donada mitjançant el capità general de Balears; fou informat repetidament que el comportament del religiós exclaustrat era bo i que s’entretenia exclusivament en obres eclesiàstiques.

La resta de l’estada del pare Palau a Eivissa va transcórrer durant el govern eclesiàstic del vicari Rafel Oliver Ribes qui, en un informe de 1855, assegurava que no era possible que el pare Palau es dedicàs al ministeri parroquial, perquè a més de ser molt sord, patia una malaltia crònica”.

http://www.eeif.es/veus/