AL21-N’Antoni Potent

Amb la intenció de descobrir la possible llegenda que s’hi amagava es plantejà una pregunta lògica:
-”Qui era n’Antoni Potent?”
La resposta resultà ben decebedora:
-”Res, només era per fer por, -Ara vendrà n’Antoni Potent!, ens deien.”

No deixa de resultar curiós. A diferència d’altres indrets (l’home del sac, na Maria Enganxa, el Drac de na Coca…) els nostres mites nodridors de por infantil solien ser reals: vendrà en Garranxo! o vendrà en Jaume Regalat! que eren municipals reals que adesiara potser feien mala cara. Aquests personatges reals, nodridors de pors infantils, compatien espai amb altres personatges inventats, com n’Antoni Potent o, simplement, “ara vendrà un moraco!”. La por com a eina de control i, alhora, com a guia de conducta.

Una eina delicada, aquesta de la por, Segons insistència i percepció de veracitat podia arribar a la petjada traumàtica i, alguns casos, o a la posterior somatització en forma de fòbies, angúnies o estrès. Tema seriós i transcendent.

Crear por, de manera innocent, és una manera de transmetre la por arrelada. Un por ancestral que bevia dels animals mitològics: els monstres, els dracs, els jais o les jaies de les rondalles.. . Una por identitària, cada cultura té les seves pors, que amb l’edat i els coneixements es van apaivagant.

Però també potser un arma de domini. L’arma de la por s’utilitza en totes les guerres. Una arma que, a més es va sofisticant amb la constant aportació dels avanços científics. A tall d’exemple basti recordar aquí aquella famosa proclama del General Mola iniciada la Guerra del 36: “Hay que sembrar el terror…hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrupulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros”.

En definitiva, la por compleix varies funcions, una primera seria de defensa vital, com és el cas de reaccionar de forma instintiva davant una ombra, un renou desconegut. Però també és una perillosa arma de domini i de control. No sols ens fa creure coses que no són sinó que, en determinades circumstàncies ens pot immobilitzar.

La tasca serà, idò, dominar i, si cal esborrar les nombroses pors que ens limiten i ofeguen o, si més no, condicionen els nostres posicionaments. Nelson Mandela, citat per Pilar Jericó a “No Miedo”, assenyala “No és valiente quien no tiene miedo, sinó quien sabe conquitarlo”

La cultura popular també ens ensenya que la por, vista de prop resulta no ser res. Com n’Antoni Potent que resultava ser no res, sols una manera de fer por.

Serveixi aquesta anècdota de n’Antoni Potent per recordar que descobrir i parlar de les velles pors: la fosca, els dimonis, determinats animals…no deixa de ser una acció terapèutica per superar i poder afrontar les pors actuals.

Imatge. Els dimonis de Sant Antoni, devers 1947. Fixi’s amb el posicionament i les cares dels infants. (FadSLdC/Arxiu Baldomero Marí i Pijuan)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.