A l’entorn del Concurs de gloses de Card.Cat

En un dels punts del resum de la proppassada Assemblea de Card.cat, a l’apartat de Reptes per al 2023, es deixa constància de Mantenir el CONCURS GLOSES. Aquí cal destacar el vot particular en contra de l’editor Guillem Pont, que preferiria una mostra”. Una proposta que, amb el mateix èxit, ja havia feta l’any anterior.

Em ve de gust explicar el meu posicionament.

No es que estigui en contra dels concursos, si aquests responen a la necessitat de seleccionar una determinada “obra”, sempre i quan hi hagi uns criteris de selecció i puntuació, coneguts, transparents i en funció d’objectius consensuats.

Però no és el cas del Concurs de gloses on hi participa card.cat. Un concurs de gloses escrites, és a dir, sense l’espontaneïtat que sol acompanyar les manifestacions de cultura popular i on un jurat – que ho fa de la manera millor que sap-, sense prèvia confidencialitat, estableix prioritats en funció del m’agrada/no m’agrada.

Amb aquestes circumstàncies distingir una glosa amb el qualificatiu de “guanyadora” implica que altres gloses santantonieres, també creatives, amb igual respecte a ritme i rima i semblant esforç, queden relagades a l’ostracisme.

I precisament per posar en valor totes les gloses que s’adapten a ritme i rima, anava la meva proposta de fer-ne mostra en lloc de concurs.

Enguany vaig tornar presentar la proposta coneixedor que tampoc seria acceptada. M’ho deien els migrats coneixements de la dinàmica de grups i també l’acceptació que ni la dialèctica ni la vehemència són punts forts del meu ésser.

Per convicció ho havia de tornar intentar. Profunda convicció que deriva de vàries creences; si l’any que ve no les he canviades i encara existeix card.cat, ho tornaré intentar.

Fonament el meu posicionament en varies raons:

-Des d’una perspectiva didàctica s’hauria d’avaluar l’evolució i l’esforç més que no el resultat. Aquella manera d’avaluar la feina dels altres en funció d’uns presumptes nivells igualitaris, ja no es vàlida; ho sabeu bé tots els docents orientats, ara, a analitzar les evolucions de les competències de cada un dels seus alumnes de forma individualitzada.

L’evolució, l’esforç, la feina personal que hi ha rere cada una de les gloses, en el cas que es comenta, si més no de forma aparent, no es coneix i, per tant, no es pot considerar.

-El tradicional posicionament del m’agrada/no m’agrada ha esdevingut un posicionament patriarcal. Existeix la consideració que jutjar des d’una pretesa superioritat de coneixements sense haver acordat, de forma prèvia, pública i transparent, els paràmetres d’agradabilitat o de valoració -s’insisteix amb el supòsit de que compleixin els criteris populars de ritme i rima- sempre resultarà parcial i tendenciós.

I encara més al implicar-s’hi factors emocionals derivats d’una certa coneixença de les persones que hi participen, al no contamplar filtres de confidencialitat.

– I finalment hi ha una raó científica que emana de Robinson (2009), Sutherland (1992), Paulos (1988), Hargreaves (2012)… Primer s’hauria de definir el resultat final que es desitja: ¿Es vol reforçar l’individualisme o la cooperació?. I després incentivar l’orgull de fer bones gloses fugint del pal i la pastanaga. Encara que tradicionalment s’hagi pogut pensar altra cosa, els premis, per ells mateixos, no incentiven la creativitat.

En definitiva si l’objectiu és passar-ho bé i fer el que ens vengui en gana per acabar en una festa sobre l’escenari ja està bé el concurs.

Si es vol incentivar la participació santantoniera es un marc de “municipi educatiu” s’haurien de cercar altres camins, com per exemple, la mostra i divulgació de totes les gloses que compleixin requisits.

Sempre considerant que passar dels concursos selectius a les mostres participatives implica feina, a més del pertinent i laboriós canvi de creences.

3 pensaments a “A l’entorn del Concurs de gloses de Card.Cat

  1. Ja saps Guillem que divergim en aquest tema, però bé en la divergència està la riquesa, no?
    Entenc un poc el que vols dir, però voldria puntualitzar algunes coses.
    – Per una part demanes que hi hagi “uns criteris de selecció i puntuació, coneguts, transparents”. Aquest hi són i publicats prèviament cada any (aquí els tens: https://card.cat/2022/12/29/concurs-de-gloses-sant-antoni-2023/). Una altra cosa és que t’agradin més o manco els criteris, però de ser-hi, hi són. Ara bé, a partir d’aquest criteris que sempre tenim en compte, com passa amb qualsevol premi, després sempre hi entra cert subjectivisme a l’hora de decidir el guanyador. Això no t’ho puc negar ni jo ni cap premi que se doni (reconeixements a persones inclosos, que tu citaves l’altre dia a l’assemblea)
    – Filtres de confidencialitat n’hi ha. Les gloses es posen totes a un document sense nom ni llinatges i se fan arribar a la resta del jurat (Ivan Antich i Andreu Matamales) sense que sigui impossible de saber de qui són . És clar que podríem millorar-ne els filtres però pel que és el concurs (no deixa de ser un concurs popular per fer un poc de festa on se guanya poca cosa) no consideram necessari tanta parsimònia. De totes maners això serà bo de solucionar, qualsevol que no se fiï i vulgui a venir a veure deliberar el jurat hi està ben convidat! Ens podem equivocar però mai s’ha donat ni se donarà cap premi sabent prèviament de qui és la glosa, almanco mentre jo hi sigui.
    – Des d’una perspectiva didàctica tens tota la raó, però nosaltres no som “mestres de gloses” ni hem de formar ningú. La nostra intenció és simplement fer festa i impulsar un concurs, sense més, així que és normal que no emprem aquest paràmetre didàctic. De fet per fer-ho (jo ho faig com a docent) hauríem d’estar mesos amb ells, seguir el seu procés, retornar-los-ho perquè puguin rectificar els errors… Entendràs que amb un simple concurs és impossible. Per això més bé hauríem de fer una escola de glosadors que un concurs.

    El que sí t’agaf (de tot s’aprèn) és de fer “una mostra i divulgació de totes les gloses que compleixin requisits”. Així augmentaríem la transparència i se donaria mostra de la feina feta per tots els concursants i també es podria divergir i posar en dubte les decisions del jurat. M’agrada! De fet, ara record que ho fèiem així abans ( https://card.cat/2020/01/15/gloses-participants-al-concurs-de-gloses-de-card-cat/ ). Però també record que te’n queixaves igualment, per la qual cosa deduesc que ni amb aquest canvi estaràs d’acord amb el concurs. Però com ja saps, en la divergència està la riquesa.

    • Mantindrem, idò, sana discrepància. Segurament em vaig errar tant a l’hora de fer la proposta, com a l’hora de justificar-la. Ja se sap, d’opinions, les que et demanin i encara!

      • No t’has equivocat en res, simplement són discrepàncies en un tema. Ni jo tenc la raó ni tu, és qüestió de gustos personals. És com casar-se o no fer-ho, votar un partit polític o un altre, anar a missa o no fer-ho, sembrar d’una manera o d’altra… en cada cas ningú té la raó, és simple qüestions de gustos i valoracions i cadascú té les seves.

Respon a Guillem Pont Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.