Si poguéssim aplicar qualificatius a les plantes, diríem que el càrritx (Ampelodesmos mauritanica) és la més abundat i humil de les nostres plantes.
No és el cas, tot ésser viu viu el viure que vol viure, és així que els qualificatius son ocurrències humanes que obeeixen als interessos de qui els usa.

Curiosament a les Illes Balears, i més concretament a Mallorca, es pot trobar a qualsevol indret, mentre que, segons diuen, és rara a Catalunya i gairebé inexistent en el País Valencià (segurament per això no apareix a “Menuda natura”, pàgina habitual de “Informacions”).

A les muntanyes i garrigues del nostre entorn és abundantíssim i, de forma espontània arriba fins els marges de nucli urbà.
En el Sant Llorenç preturístic resultava planta útil i d´ús habitual. Fonamentalment per fer vencills, -aquí se’n deien “vencisos” – per lligar les garbes de cereal.
Ara, fins i tot, se’ns fa difícil explicar-ho: una fora vila sense mecanització, on la gent segava a mà o amb una rudimentària màquina de segar, on les manades, aplegades amb altres manades, és convertien en gavelles, i les gavelles en garbes que s’havien de fermar amb un vencill de càrritx .-els d’espart, més fins, tenien l’inconvenient que s’havien de comprar- i al cap d’uns dies, sol alt, s’havien de restrènyer, abans de portar les garbes a la garbera que es situava just arran de l’era amb esment que no dificultàs l’arribada de l’embatol.
Recordances d’un temps passat que, com tots els passats, mai més serà present.

Resten en algun racó amagat d’alguns dels encara existents sòtils les maces, normalment de soca d’ullastre, de picar càrritx i en alguns lloquets (“finca rústica amb casa d’estatge per als pagesos que la conren”) de fora vila, les pedres que s’utilitzaven per a fer, a força de cops, els brins més amables i dúctils.

Informacions
Herbari virtual
Viquipèdia

Imatges: Carritxeres en el Coll Paredat (Calicant) i piló a ses Sitgews que feia la doble funció. pujador de sa madona i piló de picar càrritx