Quan en Miquel el va veure penjat a la clastra de Son Vives, no va perdre oportunitat:
–Mira un mot perdut!
Com el cas de les eines agrícoles preturístiques, és un d’aquells mots que, al perdre la utilitat, es fan fonent en la immensitat
I això que l’Ajuntament en tenia un de molt complet a disposició dels veinats. Sembla que, com en el cas del piano, ha desaparegut.

No deixa de ser un mot curiós. En el meu entorn infantil l’anomenàvem pescapous (si la memòria no em traeix). Però el diccionari ens remet a cercapous -tam,bé recollit en el normatiu- per anomenar una mateixa eina.

Vosaltres, lectors, com l’anomenàveu?

El DCVB mostra:

PESCAPOUSm.
Cercapous (Cerdanya, Garrotxa, Empordà, Plana de Vic).

 

CERCAPOUSm.
Instrument consistent en alguns ganxos de ferro reunits, que lligats amb una corda serveixen per a treure objectes de dins un pou o d’altres profunditats; cast. rebañadera. Un cercapous de ferre, doc. a. 1405 (Roca Hosp. 85). Un martell, xada, perpal e un cerca pou, doc. a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 1002). Item uns cerquapous venuts, doc. a. 1494 (arx. parr. Sta. Col. de Q.).
Fon.: sɛɾkəpóws (Conflent, Cerdanya, Vic, Vallès, Barc., Penedès, Pla de Cabra, Reus); seɾkapóws (Tremp, Balaguer, Tortosa); səɾkəpóws (Mall., Men., Eiv.).
Sinòn.: cercapoals, pescapous, caçacàntirs, rampins.
Etim.: compost de l’imperatiu de cercar i del substantiu pou. En aquest mot, el verb cercar conserva el significat arcaic de ‘recórrer’. (V. cercapoals).

Aportació de Miquel Santanbdreu