Segurament abans era més perceptible, en tot cas hi havia menys renou ambiental.
Els pagesos conten que adesiara el sentia el saulet, la remor de la mar.
Era necessaria un lloc elevat i el vent a favor.
Des de sa Fontpella es sentia el que arribava de sa Punta de n’Amer. Des de Son Llulls el que arribava de Son Serra.
-Heu sentit el saulet?. El vam sentir quan seiem a la fresca!

Un mot que també fa referència al coneixement de Mn. Salvador Galmés.

ElDCVBmostra

SALUETm.
|| 1. Remor confusa i persistent (bal.); cast. murmullo. El matí que esclata en mil saluets, Alcover Cap al tard 9. La dona vella | té la falda més tova | i el saluet més dolç que la donzella, Alcover Poem. Bíbl. 87. A la punta del Moll, voltada del saluet de la mar, sovint romania extàtica,S. Galmés (Catalana, ix, 6). Jo coneixia el saluet | de ta gola lliscant plena de perles | com un cant feble o com un plor secret, Riber Poes. 257.
|| 2. Remor insistent, com gemegosa, de qui demana o repeteix insistentment les mateixes paraules (Mall.). «Sempre em véns a fer es saluet!»
|| 3. Ocell de l’espècie Botaurus stellaris, que habita a la vora dels estanys i torrents, s’amaga entre les canyes i els joncs, i a la nit caça diversos animals aquàtics i terrestres (Mallorca); cast. ave toro.
Saluet: topon. a) Lloc de la part meridional de la badia d’Alcúdia (Mall.), on la mar en certs dies fa molta remor que se sent des de molt lluny.—b) Paratge del port d’Andratx.
Fon.: səɫuə́t (bal.).
Etim.: sembla formació onomatopeica.

Aportació d’Antoni Pasqual