-Li va donar un bon arrap!
A vegades posam, als mots, el significat que ens interessa. En definitiva adaptam els mots a les idees en comptes de cercar mots escaients o exactes a les idees.

L’interlocutor quan va amollar la frase “Li va donar un bon arrap”, pel context explicatiu ho va dir, o ho vaig entendre -això és una altra vessant- en sentit de “renyada”. o “passada”.

Mires en el diccionari i apareix la sorpresa.

El DCVB mostra:

ARRAP m.
|| 1. Ferida superficial feta amb les ungles o amb un altre instrument agut; cast. arañazo. Alsant lo front ple de arraps, Llorente Versos, i, 201.
|| 2. Discussió o conversa breu, com de passada (Mall.); cast. refregón.
|| 3. Voler-ne un arrap: voler insistir en una cosa, especialment en una discussió o provatura (Mall., Men.). Jo, en que sia petit y roí, hi voldria un arrap ab vós, Alcover Rond. ii, 30. «Deixa que el vegi! Jo en vui un arrap, amb ell» (Men.).
Fon.: aráp (Maestr., Cast., Val., Xàtiva); əráp (Mall., Men.).
Intens.: arrapet, arrapot.
Sinòn.: esgarrapada.