Cert és que en el nostre entorn “Entabanat” o “pareixes entabanat!” es diu a una persona descentrada, que no posa esment en el que fa…que, si fa no fa, respondria a la primera de les accepcions.
Ara mateix, però, època de presentació de candidatures, potser convé destacar la segona.
Atès que no hi ha una realitat objectiva sinó tantes com persones. Atès la importància del gradient emocional en el vots, convendrà entabanar un poc l’electorat, no?
El DCVB mostra:
ENTABANARv. tr.
|| 1. Impedir la respiració i torbar el cap una olor, fum, vapor, etc. (Mall., Men.); cast. asfixiar, encalabrinar, marear. Dexan anar un baf que entabana an es que en passan, Ignor. 59. Aquella fumassa dexa ses beyes com entabanades, Aurora 228.
|| 2. Omplir el cap d’il·lusions, d’idees agradables però falses; enganyar amb bones paraules (or., occ., bal.); cast. llenar la cabeza de humo, engatusar, embaucar. Com és que m’entabanes així, si saps que no’ns podem apariar?, Massó Croq. 68. El paludisme lírich que jo creya | contagi mitjornench, també entabana | pobles de ronyó clos, J. Alcover (Jocs Fl. 1909, pàg. 47). Sé la cançó de l’oblit | que entabana l’esperit, Oliver Obres, i, 80. No sé com redimontri m’he deixat entabanar, Ruyra Pinya, ii, 41. Si’l seductor sabia entabanar a n’aquella dona fins al punt de fer-ne la seua concubina, Oller Pilar Prim, 294.
Fon.: əntəβəná (or., bal.); antaβaná (occ.).
Etim.: derivat de tabà. El significat originari de entabanar devia esser ‘tancar dins un tabà’.
Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google