L’11 d’octubre de 1991 el Sr. Josep Melià assessor jurídic de l’Ajuntament de Sant Llorenç, presenta el següent informe sobre el conflicte motivat per la concessió del Ministeri d’Obres Públiques a Redo SA: ”Com que encara no s’ha enviat l’expedient administratiu no s’han pogut fer les al·legacions jurídiques en favor de l’Ajuntament de Sant Llorenç. Per cert que per providència de 4 de juny passat, la Sala va adreçar-se al MOPU fent-li veure el seu retràs i amenaçant de sancionar els funcionaris culpables de l’endarreriment en la remissió de la documentació administrativa”.
Cal remarcar d’aquest informe el retard del MOPU a entregar la documentació administrativa de la concessió de la platja a Redo SA i recordar que es dóna la concessió de l’explotació de la platja basant-se en que s’havia creat i regenerat la platja de Sa Coma, cosa completament falsa.
L’1 de gener de 1992, Argimiro Vázquez, procurador de l’Ajuntament de Sant Llorenç, presenta davant l’Audiència Nacional un contenciós administratiu amb l’argument principal de que la Llei dóna preferència als Ajuntaments per l’explotació de les platges i que tan sols quan un concessionari crea, regenera i condiciona una platja, aquest podrà optar a la seva explotació.
Argimiro Vázquez argumenta a la vegada que una clàusula de la concessió primera a Redo SA per condicionar una zona verda pública, senyala que el concessionari no podrà destinar els terrenys de domini públic concedits, ni les obres executades a usos diferents als expressats a la concessió i que per enlloc parla d’una possible revisió de la concessió. Igualment recorda com a l’estudi econòmic financer presentat per Redo SA per justificar les despeses realitzades a la platja de Sa Coma, s’observa que:
-
Pràcticament totes les factures corresponen a la construcció de tres bars balnearis.
-
S’inclou com a despesa realitzada per Redo SA la il·luminació de la platja de Sa Coma, quan aquesta va ser finançada íntegrament per l’Ajuntament de Sant Llorenç.
-
Es presenten com a justificants de la inversió, factures d’electrodomèstics, màquines registradores, una furgoneta, …
A tot això cal afegir que totes les factures duen data d’abans de la concessió de l’explotació de la platja pel Ministeri d’Obres Públiques i que no tenen res a veure amb la platja.
Quedava clar una vegada més, com Redo SA va aconseguir una concessió de l’explotació de la platja de Sa Coma, amb enganys consentits pel Ministeri d’Obres Públiques i els polítics de torn.
Més per Sant LLorenç