N’Antoni enfocà el mot en eines de construcció. Suposadament es referia a l’accepció destacada en negreta.

Mot polisèmic que ha perdut bona part dels usos, bé perquè s’han deixat d’usar les eines, s’ha controlat la plaga de l’ortòpter que feia malbé les patates, o s’han trobat mots substitutius.

El DCVB mostra:

CADELLm.
I. || 1. Ca jove, que encara mama (pir-or., or., occ.); cast. cachorro. La cadella anà al lop e comanali sos cadells, Llull Felix, pt. viii, c. 34. Per esser cadell lo vostre lebrer, Proc. Olives 1310.
|| 2. per ext., Animal jove de qualsevol família de cànids, felins o altres feres; cast. cachorro. Lo lleó de Venècia amb sos cadells, Atlàntida, introd. He haut e reebut hun leo cadell, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 3. Insecte ortòpter de la família dels gríl·lids: Gryllotalpa vulgaris Latr. (Empordà, Gironès, Garrotxa, Vallès, Priorat, Camp de Tarr., Ribera d’Ebre, Maestr., Cast., Val., Al., Mall., Men., Eiv.); cast. cortón, alacrán cebollero. És de color terrós, de cos robust, de devés 5 cm. de llarg, amb quatre cames i dues robustes mordales que li serveixen per fer galeries subterrànies, car és animal que cerca el seu aliment davall terra i talla les arrels i tubèrculs de les plantes. Los cadells ab ses mordales van les fulles unglejant, Maura Aygof. 142.
|| 4. Ocell camallarg de la família de les caràdrides: Himantopus himantopus L. (Gir.); cast. zancudo, cigüeñuela. És de color negre per l’esquena i les ales, negrós pel cap i la part posterior del coll, i blanc pel ventre i els pits; té el bec llarg i negre i les cames vermelles. Habita en els aiguamolls i s’alimenta d’insectes aquàtics.
|| 5. Persona que acompanya algú insistentment importunant-lo (Empordà); cast. lapa.
|| 6. Seguidor d’un partit polític que en el segle XVII lluitava contra els nyerros (Cat.).
|| 7. pl. Nom satíric que es dóna als habitants de Manlleu i als de la Vall d’Aro.
II. || 1. Eina de fuster, a manera de ribot, que té el cos compost de dues peces, una d’elles separable de l’altra, amb tascons o espigues roscades, de manera que es poden eixamplar o estrènyer els encaixos, segons l’amplària de l’enclava que s’ha de planejar; serveix per fer la regata on s’ha d’introduir la clavenda de les portes (Empordà, Pobla de L., Pla de Bages, Vallès, Solsona, Tremp, Barc., Igualada, Tarr., Calasseit, Val., Mall., Men.); cast. acanalador, avivador. a) Cadell i bordó: eina especial per fer a les vidrieres la regata on s’ha d’encaixar el vidre (Tremp, Penedès).
|| 2. Regata estreta i fonda que es fa en el cantell de les posts que el fuster vol ajuntar per fer una clavenda; cast. gargol.
|| 3. Peça de ferro o de fusta, que està en contacte amb una roda dentada i serveix per aturar-la de voltar en sentit contrari al normal (Cat., Bal.); cast. perrillo.
|| 4. Petita peça de fusta movible, situada a la boca del canalet del molí per fer caure amb constància i regularitat el gra que s’ha de moldre (Cat., Bal.); cast. citola, taravilla. Item un cadell de molí, doc. a. 1504 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 5. Cilindre de ferro amb burques entravessades, que serveix per netejar de tosca l’interior de les canonades d’aigua (Valls).
|| 6. Clavilla cúbica llarguera, de fusta, que va posada entre la rebava de la penella i la de l’engasta del llombrígol del jou de llaurar (Mallorca).
|| 7. Martell percutor d’arma de foc (Cat.); cast. martillo. Les mans se li afluxaren, va desengallar el cadell de la escopeta, Girbal Pere Llarch 396.
|| 8. Peça de ferro que té tres puntes i que, en tirar-la a terra, sempre queda amb una punta per amunt (Mall.); cast. dominguillo.
III. || 1. La flor mascle dels noguers i avellaners (Pallars).
|| 2. La mostra o rameta florida de l’oliver (Pallars).
|| 3. pl. Planta de la família de les umbel·líferes: Caucalis daucoides L. (Cat.); cast. cadejos, cadillos, cachurrera menor. És una herba que es fa de 10 a 40 cm. d’altària, de tronc dret i ascendent; fulles inferiors peciolades; flors blanques o rosades, en umbel·les llargament pedunculades; fruit el·lipsoide, llarg, molt espinós amb agullons ganxuts.
|| 4. pl. Planta de les zigofílies: Tribulus terrestris L. (Cat.); cast. abrojos, espigón, mormagas, tríbulo. Té les flors grogues, petites, solitàries, i el fruit format de cinc coques molt dures i espinoses.
|| 5. pl. Planta de la família de les umbel·líferes: Turgenia latifolia Hoffm. (Cat.); cast. cadillos, quijones. Té el tronc dret ramificat, que es fa alt de 20 a 50 cm.; les fulles pinnatisectes, de segments oblongs; les flors vermelles o rosades, en umbel·les llargament pedunculades; el fruit ovoideacuminat, gros, cobert d’agullons.
|| 6. pl. Planta de la família de les nimfeàcies: Nymphaea alba L. (Cat.); cast. escudete de rio, nenúfar blanco, higos de río. És herba aquàtica, de fulles rodonenques i flors blanques, grosses i ben olents.
|| 7. pl. Planta de la família de les umbel·líferes: Orlaya platycarpos Koch. (Cat.); cast. cachurros.
|| 8. Fruit de la planta Trapa natans, que es troba carbonitzat dins les llacunes de Castelló d’Empúries. És com una avellana amb quatre robustes puntes tot al rodó i una serreta ganxuda a cada costat (An. Assoc. Exc. I, 466).
IV. || 1. Troca petita de fil o seda.
|| 2. Reunió de molts de fils per a fer borles i altres treballs de passamaneria (Cat.); cast. cadejo.
Fon.: kəðéʎ (pir-or., or., bal.); kaðéʎ (occ., val.); сəðéʎ (Palma, Manacor, Pollença, Llucmajor).
Intens.:—a) Augm.: cadellàs, cadellarro, cadellot.—b) Dim.: cadellet, cadelletxo, cadellel·lo, cadelleu, cadellei, cadellic, cadelló, cadellonet.
Sinòn.: I. || 1, quissó, cus.—III. || 4, canets, cairells, obriülls, punxaclaus, rodets, queixals de vella, ull de bou;— || 5, catxurros, llapassó;— || 6, escudet, escut de riu, flor d’En Nyofar, nimfa, plats giradors;— || 7, cairells, castanya d’aigua, nou d’aigua, pota de bou.
Etim.: del llatí catĕllu, mat. sign. I, || 1. Les accepcions IV semblen adaptacions del cast. cadejo.

Aportació d’Antoni Font
Imatge del DCVB