El 27 d’octubre del 2000 el Tribunal Suprem falla en contra de l’Ajuntament el recurs interposat per aquest contra la Sentència de l’Audiència Nacional el 1993, de la concessió a Redo SA de l’explotació de la platja de Sa Coma.

L’informe jurídic sobre aquesta sentència, encarregat per l’Ajuntament, deia: “el recurs de cassació va ser encertadament preparat d’acord amb la jurisprudència vigent en el moment de la interposició l’any 1993, un canvi jurisprudencial posterior no pot perjudicar de manera tan greu a una part i, en conseqüència, s’informa a favor de la interposició de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la sentència del Tribunal Suprem”.

Per això el 15 de febrer del 2001 en nom de l’Ajuntament de Sant Llorenç, es formula recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional pel procurador Argimiro Vázquez i el lletrat Josep Melià Ques.

Per la seva importància recordam algunes frases de l’escrit presentat davant el Tribunal i per demostrar l’indefens que es trobava l’Ajuntament:

“Per sorpresa de propis i estranys, i després de sis anys d’espera, el Tribunal Suprem dicta sentencia en contra de l’Ajuntament”.

“els Tribunals han d’evitar qualsevol excés formalista que converteixi els fets processals en obstacles que impedeixin prestar una tutela judicial efectiva”.

“conforme a la doctrina constitucional, el Tribunal Suprem una vegada detectada la falta d’un requisit, no hauria d’haver esperat més de sis anys a desestimar el recurs, sinó haver concedit a l’Ajuntament un temps per esmenar el defecte”.

“el Tribunal Suprem ha provocat una gravíssima conseqüència, no ha donat cap opció a l’Ajuntament per esmenar un defecte”.

“el Tribunal Suprem ha violat el dret de l’Ajuntament a una tutela judicial efectiva, ja que ha convertit un requisit processal, en un formalisme que ha donat lloc a una decisió desproporcionada a la vista dels interessos que estan en joc”.

“estam davant una situació en que s’impedeix a l’Ajuntament, l’exercici del dret a defensar-se, privant a aquest, la seva potestat d’al·legar i de justificar els seus drets i interessos”.

Si això no és una desigualtat flagrant que vingui Deu i ho vegi.

Davant la sol·licitud de la demarcació de Costes d’un informe sobre l’ampliació del termini de la concessió administrativa de la platja de Sa Coma formulada per Redo SA, el Ple de dia 5 d’abril de 2002 informa desfavorablement en base a arguments jurídics com aquests:

• L’Ordre ministerial de 17 de juny de 1987 que implicava l’execució de les obres del passeig i l’explotació de tres bars es va revisar per ordre ministerial de 14 de febrer de 1990, ampliant-se l’àmbit de la concessió i atorgant al concessionari un dret preferent per obtenir l’autorització dels serveis de temporada de la platja de Sa Coma fins el 2012.

• La petició formulada és inconcreta en relació al seu objecte. Per una banda s’afirma que es demana una nova concessió i per una altra banda s’afirma que es tracta de l’ampliació d’una concessió existent.

• La concessió vigent es va justificar en gran part amb el fet que Redo SA era la propietària de la majoria de solars contigus al passeig de Sa Coma i de l’explotació hotelera que hi havia, i establint com a conseqüència que la bona gestió de la platja incidiria en la bona gestió turística. Actualment, Redo SA no té cap propietat a Sa Coma i únicament és la concessionària del passeig i dels serveis de temporada de la platja, amb la qual cosa l’únic que s’acredita és el de l’explotació econòmica de la concessió.

El Sr. Sansó recorda com el jurista Josep Melià Pericás, sempre va confiar guanyar el plet, però desgraciadament no ha pogut veure que s’ha perdut en totes les instàncies i que el Tribunal Constitucional ha donat la raó al Ministeri.

Manifesta que ara hi ha moltes coses a fer: primer, parlar amb el ministre de Medi Ambient, que ho ha de resoldre, el mallorquí Jaume Mates, segon, comunicar a la Federació d’Entitats Locals el perill de perdre les platges que tenen amb aquest precedent, tercer, vigilar que es compleixi la concessió de forma estricta: per exemple els bars no es poden subarrendar i el concessionari sovint ho ha fet.

Més per Sant Llorenç