La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XV)

El juny del 2007 dins el cas Royaltur surt a la llum la connexió Moll-Garau. El diari “el Mundo” publica que Antonio Garau, històric Cap de Costes de Balears va rebre d’en Moll accions del grup Royaltur a canvi d’una gestió feta a favor dels interessos d’aquest empresari davant Costes de Cádiz.

Antonio Garau publica un escrit a UH el 19 de juny on explica els fets per rebutjar el publicat a “el Mundo”:

Relatemos lo que realmente sucedio en 1987. A instancias de Moll, y con permiso de la Subdirección General de Costas, resolví un grave problema a Moll en Sancti Petri (Cádiz). A cambio me dio un 5% de la sociedad Resort Andalucía SA que se formaba para llevar la urbanización de Sancti Petri. Naturalmente, previo pago del valor nominal de las acciones como todos los demás socios. Se adjunta recibo de diez millones de pesetas. que el 15/11/1989 se pusieron a nombre de Tritur SA, sociedad familiar. No hubo, señores de “el Mundo”, comisión alguna pero sí me dejo formar parte de la recién creada Resort Andalucía SA de Cádiz que nada tiene que ver con Royaltur de Mallorca.

En 1993 Moll decidió juntar Resort Andalucía SA con otras empresas formando Royal Resort SA que absorbió la primera convirtiendo el 5% de acciones en 2’56% de acciones de la segunda. Hay que indicar que un año y medio antes yo ya había cesado com jefe de Costas, luego nunca pude tener directa o indirectamente, siendo jefe de Costas con las sociedades de Moll de Mallorca, y entre ellas Royaltur.

El 21/12/1993 Moll decide vender o cambiar todas las acciones de Royal Resort SA y nos hace firmar la Banca March dicha venta a todos los socios asegurándonos Moll que era lo más favorable para Royal Resort SA. Nos dieron a cambio acciones de GEINSA, que nosotros no queríamos después vender, pero el consuegro de Moll, Autonell, nos dirigió un escrito afirmando que podíamos perjudicar a Moll alabándonos la operación. Vendimos cobrando por ellas 60 millones de pesetas mediante pagarés del Banco de Andalucía.

Resumiendo, en 1987 compramos acciones por diez millones de pesetas que en 1997, o sea en diez años se convirtieron en sesenta millones de pesetas”.

Remarcar que la versió del diari “el Mundo” divergeix de la versió d’en Garau publicant el 20 de juny que:

Garau va acceptar el paquet de les accions a un preu molt més baix del que valien perquè creia que les mereixia per les gestions realitzades. El més greu és que manifesta que la comissió cobrada essent Cap de Costes de Balears la considera legal i perfectament normal, donant entendre que això era el que es donava aleshores.

La fórmula d’utilitzar a la seva dona com a pantalla per amagar la seva presència en els negocis que ha realitzat durant dècades ha estat l’habitual. Com exemple tenim que tant la seva dona com els seus fills apareixen en un altre complexe entremat societari ideat i creat amb la finalitat de fer-se amb la major quantitat possible de concessions portuàries juntament amb el President de l’Autoritat Portuària en Joan Verger, ex president del Consell.

És important remarcar que Garau assegura que el responsable de ports i costes del Ministeri d’Obres Públiques entre 1982 a 1991 Fernando Palao el va autoritzar expressament per cobrar aquestes comissions. És important perquè durant tots aquests anys Palau va ser el responsable de tot el litoral espanyol i Cap de Garau amb la concessió de la platja de Sa Coma.

Garau afirma que per aprovar-se aquesta urbanització de Santi Petri a Chiclana (Cádiz) ell havia fet un treball efectiu i que ho cobraria com així va ser. Recorda que a la seva edat ja no solen anar a la presó i que en el cas que aquests pagaments fossin il·legals ja haurien prescrit ja que fa 15 anys que no és Cap de Costes.

Més per Sant Llorenç

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.