Era un cacaueter/a, aquí “cocoveter”,  la persona que de forma ambulant i/o temporal es dedicava a la venda de cacauets, altres fruits secs i, darrerament, també llepolies diverses.
En altres indrets la mateixa feina i funció era conegut amb el nom de “torroner/a”.
En el Sant Llorenç preturístic tasques i personatges -com altre temps el conegut “Pauet”- lligats a les festes patronals i altres dies singulars.

(La paraula es posa entre cometes perquè al ser un localisme no és recollida en el diccionari)

Val a dir que en els tradicionals horts locals, de manera un tant excepcional, es cultivava la planta.

El DCVB mostra:

CACAUETm.
|| 1. Fruit de la planta Arachis hypogea L., consistent en un llegum de clovella forta i gratellosa i de bessons blancs, rodonencs, oliosos i dolcencs; el solen menjar torrat; cast. cacahuete. Que de cacauets y xufles ses butxaques s’ha omplit bé, Ignor. 25.
|| 2. pl. Planta de l’espècie Hyosciamus albus (Àger).
|| 3. a) Cacauet blanc: moixó semblant a un pardal, que té el cap negre i les ales i el pit blancs (Tortosa).—b) Cacauet groc: ocell semblant a un pardal, tot groc (Tortosa).
Fon.: kəkəwét (pir.-or., or., men.); kakawét (occ., val., mall.); kokovét (Manacor, Sencelles); kəkəvét (Sencelles).
Intens.:—a) Augm.: cacauetàs, cacauetarro, cacauetot.—b) Dim.: cacauetet, cacauetetxo, cacauetel·lo, cacaueteu, cacauetó, cacauetí.
Etim.: del cast. cacahuet, d’origen americà.

Aportació d’Antoni Font
Imatge del DCVB