En molts casos les paraules poden tenir significats diversos segons la conversa on s’usen.
També s’ha vist que, en alguns casos,  les paraules agafen un aire singular i local.

Aquest en podria ser un exemple. “Persona de forta encarnadura” , en el nostre entorn, te/tenia significat de persona enèrgica, forta, emprat el sentit figurat que s’assenyala en la segona de les accepcions del diccionari.

El DCVB mostra:

ENCARNADURAf.
|| 1. Penetració d’un instrument dins la carn; cast. encarnadura.
|| 2. Qualitat especial de la carn de cadascú en orde a la facilitat de cicatritzar-se o guarir-se les ferides; cast. encarnadura. «Tens molt bona encarnadura». «Jo som de mala encarnadura; totes les ferides em prenen malament». a) fig. Els pobles richs d’esperit vital y robusta encarnadura, Obrador Arq. lit. 16.
|| 3. Color de carn que el pintor dóna a les figures humanes; cast. encarnadura. Paguí an Massana pintor per l’imatge d’argent antiga, per la cara y mans que retornà de color de encarnadura, 10 sous, doc. a. 1389 (BSAL, xix, 207).
Fon.: əŋkəɾnəðúɾə (Barc.); aŋkaɾnaúɾa, eŋkaɾnaðúɾa (Val.); əɲсəɾnəðúɾə (Palma).
Var. form. i sinòn.: carnadura.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google