Escoltava la radio del cotxe. Feien una entrevista a un professor que compaginava la seva tasca docent amb els concerts de música.
El periodista (?) amb una mica de befa li estirava la llengua en relació a les noves lleis d’educació de les quals no en sabia ni el nom. El professor (?) -vaig deduir que era de Secundària- encara encallat en la transmissió de coneixements assenyalava que els “pares no entendrien els nous sistemes d’avaluació”
Maremevadelsantroser!!
Cert és que no hi ha pitjor sord que aquell que no hi vol sentir!
Les persones que dirigeixen l’educació d’aquest País no ho tenen gens fàcil.
No és l’únic q ho pensa Guillem.
Per no anar més enfora avui a l’Ara…
https://www.arabalears.cat/opinio/lomloe-desproposit-desplegament_129_4748054.amp.html
Eiii Pau. Hi ha tema a debatre, però crec que no és la meva feina. En tot cas entenc que una cosa és la mirada crítica a l’atropellat -i sense dotació de recursos- desplegament de la Llei i l’altra la peresa a abandonar els mètodes tradicionals.
Sempre tots ens posicionam davant les qüestions que ens arriben.
A l’entrevista tant el periodista com els argument del professor em van semblar febles, molt magres, parcials i tendenciosos.
Dit això, segons assenyalen els experts, no es pot pretenir que l’educació o formació del segle XXI es faci amb criretis i eines d’abans de l’Eescola Nova (principis del XX).