Una de les meravelles de “mots” es detectar com les paraules, segons el context, poden disposar de múltiples interpretacions. En això s’assemblen a tots els altres éssers vius.
Ara mateix tenc dubtes sobre la idea que tenia na Bel quan va proposar la paraula que és presenta: feina o bravegera?
Però a més hi ha les posssibles “interpretacions personals”. ¿No era un fatxenda la persona despreocupada i vivaratxa que sabia destacar amigablement en una reunió?
El “Normatiu”: mostra: “Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure”.(Realment de fatxendes en coneixem uns quants,no?)
El DCVB mostra
1. FATXENDAf.
Feina (alg.). Que li salvian per las fatxendas de casa, rondalla algueresa (Arch. Glott. It., ix, 301).
Etim.: pres de l’it. facenda, mat. sign.2.FATXENDA
|| 1. f. Ostentació exagerada; cast. fachenda Presentant-se ab tota la fatxenda pròpia del cas, Scriptorium, juliol 1927. «Els fadrins de Sant Boi | molta fatxenda en gasten, | si n’hi havia un | que en gasta més que els altres» (cançó pop. empordanesa).
|| 2. m. Home vanitós, ostentós, bravejador; cast. fachenda, fachendero. Li van foradar la llengua per fatxenda y pinturero, Vilanova Obres, xi, 249.
Var. form.: fatxanda (Moreira Folkl. 349).
Etim.: del cast. fachenda, mat. sign.
Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google