Una part gairebé insignificant en el conjunt de les accepcions de la paraula, però en la memòria col·lectiva, la més festera.
Al llarg de molts anys “ses festes” acostumaven a acabar amb un “castell de focs artificials”. De les rodelles davant l’església, amb el temps es passà als focs des de es Moleter i finalment es suprimiren, segons rumorologia per qüestions de pressupost.
Al cap damunt d’un pal una roda rotatòria, seblant a una grossa roda de bicicleta amb coets amarrats que s’anaven encenent i, amb la seva força feien girar la roda. A vegdes acabaven amb una roda petitona que sortia disparada i anava per amunt, amunt…
I tot acabava amb un Ooooh i alguns aplaudiments dels espectadors.
El DCVB mostra:
RODELLAf.
|| 1. Rotlle, figura circular (Ribagorça); cast. círculo. Los senyals acostumats et portats per jueus, ço és, rodella vermella del ample del palmell de la mà, posada en los pits, doc. a. 1479 (Geogr. Barc. 498). Un sayet de grana… gornit de vellut negre ab rodelles, doc. a. 1577 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Fer la rodella: fer la roda els paons o els galldindis (mall.). Els indiots… que fan sa rodella dins es galliner, Rosselló Many. 202. Especialment: a) Senyal que es fa a les orelles del bestiar de llana, pintant-los un rotlle. Setze ovelles ab los senyals de pega focs rodella y creu… tenen dites ovelles… detràs de la orella un tall y empega una rodella, doc. a. 1587 (Catalana, ix, 46-47).—b) Roda de focs artificials (Mall.). Se feren moltíssims fochs de bombas, couets voladors, rodellas y trons, doc. a. 1720 (BSAL, vii, 8).—c) Ròtula, os rodó del genoll; cast. chueca. Del deslogament de la rodela del jonoyl, Tederic Cyrurgia 39 (BDC, xix, 256). La rodella del genoll: Patela, portula genu, Pou Thes. Puer. 168.—d) Rodanxa, cosa tallada en forma circular (Empordà); cast. rodaja. La ceba marina tallau-la a rodellas, Agustí Secr. 132. S’hi cantava entre una rodella de llobarro i una ala de pollastre, Pla CV 35.
|| 2. Escut circular que es portava amb el braç esquerre per protegir el pit del qui combatia amb espasa; cast. rodela. 9 rodelles ab senyal de la ciutat, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Y ab darts y ses llances…, rodelles també, Brama llaur. 122. Una rodella pintada de vermell, doc. a. 1546 (Alós Inv. 52). Rodella acerada; It. dues rodelles aserades, doc. a. 1517 (Aguiló Dicc.). Abriga… son cos gallard i fort amb la rodella, Canigó i. Patge de rodella: patge que portava la rodella del seu senyor. Patge de rodella, doc. a. 1638 (Aguiló Dicc.). a) Patge que porta un escut, en les festes de moros i cristians d’Alcoi.
|| 3. Tros de fusta quadrat amb un disc blanc pintat enmig, que serveix de punt de mira per a tirar al blanc (Plana de Vic, Vallès); cast. blanco. Féu tirar los arcabussos de un en un a la rodella, doc. a. 1600 (arx. mun. de Felanitx). a) En algunes danses populars, disc de fusta, petit, amb un agafador de corretja a la part posterior, que els balladors porten embraçat i el fan topar amb les rodelles dels altres balladors produint un soroll sec; aquesta rodella també s’anomena tap, per la semblança que té amb una tapadora de gerra (Camp de Tarr., ap. Dicc. Dansa).
|| 4. Conjunt de trenta-dues garbes posades formant cercle, amb les espigues cap a fora (Pont de S.).
|| 5. Cèrcol de bóta (segons Labèrnia-S. Dicc.). (V. rodell, || || 6 i 7).
|| 6. El caragol de collar el dental de l’arada (Castellbò, segons Griera ap. BDC, xi, 92).
Rodella: llin. existent a Artés. Existeix la variant Rodellas (Olost, Avinyó, Molins de Rei, Vilan. i G.).
Fon.: ruðéʎə (or.); roðéʎɛ, roðéʎa (occ.).
Var. ort. ant.: rodela (doc. segle XVIII, ap. Hist. Pollença, iii, 188).
Etim.: del llatí rŏtĕlla, ‘rodeta’.
Imarge de Google (no de rodella)