La comunicació humana és de tal complexitat que, al pensar-hi, resulta apassionant.
Fins i tot en els mots més senzills, si no es demana, no es pot saber si la idea de l’emisor coincideix amb la que es fa el receptor.
Quan en Jaume suggerí “flonjo” a que es devia referir?, ¿a una estufada coca, a una persona, a un coixí…. ?
El DCVB mostra
FLONJO, FLONJAadj.
Mancat de duresa; tou i esponjós; fig., fluix de caràcter; cast. blando, flojo. Són los flonjos coixins a on reposa, Canigó iii. Posava els peus en fals, i si’s volia apoiar am les mans, tot ho trobava tan flonjo!, Massó Croq. 154.
Fon.: fɫɔ́ɲʒu (or., men., eiv.); flɔ́ɲʒo (occ., mall.).
Intens.: flonget, -eta; flonjot, -ota; flongíssim, -íssima.
Var. form.: flònjol, flonj.
Sinòn.: blan, fluix, tou.
Antòn.: dur, fort.
Etim.: sembla una adaptació del cast. flojo.
|
|
Aporatació de Jaume Ferrer
Imatge de Google
