Antoni Sansó, com a ciutadà i com a polític ha participat des dels inicis en les marxes pel tren de Llevant. Aquestes són les seves reflexions:
Antoni Sansó Servera, visc a Sant Llorenç i estic jubilat
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Des del principi he anat participant en aquestes marxes a nivell particular però també a nivell polític com a regidor de Sant Llorenç.
Perquè ho feies?
Per que personalment crec amb el tren i com a polític d’un partit com el PSM defensàvem aquesta tornada i participàvem activament amb aquesta reivindicació.
Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?
Record que a les primeres el trajecte estava en molt males condicions per transitar-hi i que per algunes persones no va ser fàcil, però així i tot hi havia moltes ganes per ser-hi i reivindicar un tema que pens que ja hauria d’estar resolt fa estona. D’alguna manera pens que aquestes marxes donaven resultat ja que fins hi tot en alguna legislatura es compraren els trens i es varen fer obres a les estacions, per tant estava clar l’aposta pel tren d’alguns partits polítics, malauradament no de tots que no han estat suficientment valents perquè avui ja tinguem resolta aquella reivindicació.
Recordes amb qui anaves, anècdotes?
Record que formàvem grupets, però no anava tot el trajecte amb la mateixa gent ja que anàvem parlant de diferents coses i per part meva com a polític també intentava donar respostes per aquesta reivindicació.
Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
Jo els diria que segueixin reivindicant el tren com férem nosaltres i que només així qualque dia serà una realitat, si no ho feim segur que el tren no tronarà i molt manco amb certes polítiques d’alguns partits que no creuen amb el transport públic o d’altres que com deia no són suficients valents. Només una pressió constant pot fer que canviïn d’opinió i apostin clarament pel tren.
Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades… Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
Tal vegada confiar massa amb certs partits que en teoria volien el tren però que abaixant la pressió no ha estat una de les seves prioritats.
Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
La veritat és que en algun moment estava molt més clar i avançat que el que està ara i molt més amb un canvi polític tal vegada inesperat per molts que tornàvem veure possible aquest projecte.
Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?
Seguir lluitant i reivindicant el tren de Llevant amb més contundència sobre els polítics fent-los saber que ja no valen només les promeses.
(Foto de Petra Ballester)
Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d’avui?
Clarament és una reivindicació completament vigent i justificada.
Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per alguna cosa?
És clar que hi aniria i pens que ben organitzada i cercant implicacions de molta gent diversa podria tenir el ressò necessari perquè al manco el projecte seguís sobre la taula.