Tant el concepte “morques” com la paraula van en desús. Temps enrera les morques eren més de moda.
Els qui anaven amb bicicleta a vegades se’n posaven en els baixos dels calçons. Un mecànic no era un bon mecànic si no portava mans i vestit emmorcarts.

Fins i tot el costum pagès d’enmorcar les ovelles ha perdut seguidors…

El DCVB mostra:

MORCA (usat sovint en pl.: morques). f.
|| 1. Solatge de l’oli (or., occ., val., bal.); cast. alpechín, amurca, morga. Duas gerras de morcas, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 151). Com li deu pudir la morcha del cetrill!, Coll. dames 938. Homes bruts de sutja y morques, Rosselló Many. 24.
|| 2. Solatge de qualsevol líquid; cast. poso. Morques de vi vermell, Agustí Secr. 42.
|| 3. Llim, verdim, el vegetal verd i viscós que es cria en les aigües estancades (Coromines Card. 298).
Loc.—a) Esser morques: esser una cosa molt inferior, comparada amb una altra (Mall.). Ses banderes que brodaven eren morques devora sa que es nobles duyen, Alcover Rond. ii, 78.—b) Fins les morques: fins la part ínfima (val.). Al beneit de Pelacanyes se li arremataven fins les morques del amagatall, Pascual Tirado (BSCC, viii, 347).
Var. form.: murca.
Fon.: móɾkə (or., bal.); móɾka (val.); mɔ́ɾka (Benilloba).
Etim.: del llatí amurca, mat. sign. || 1.

Aportació de Pep Luís Soler
Imatge de Google