Al rebre la proposta, la primera sensació va ser de castellanisme, però no. A vegades les ubicacions físiques d’un mot -en aquest cas a les “sarsueles” madrilenyes- poden portar a interpretacions deformades.
En tot cas avui, i amb aixó voldria ser castís, és un dia trist pels al amants dels mots i de la llengua.
Ahir el govern conservador guanyador de les darreres eleccions, amb la seva proposició de llei per a la “Oficina de Garartía de la Libertad Lingüística” -tot un simptoma!- va fer una passa cinquanta anys enrera pel que fa al respecte i valoració de la llengua d’aquesta comunitat assenyalada a l’Estatut d’Autonomía.
Seguirem lluitant, com des de 1972 ençà, hem anat fent.
El DCVB mostra:
CASTÍS, -ISSAadj.
|| 1. De bona casta; pur; cast. castizo. Han declarat excel·lent, castís y brillant aquest llibre, Roq. 36.
|| 2. Importú, agosarat, valent (Mall. i Barc., en l’argot). Eco, jo seré castís | o massa preguntador; | diguem què és això redó | com un cap redoladís, Santandreu, Mort Jud. Si hi ha quatre homes castissos que puguin anar per l’espantu, són forasters, J. Vallmitjana (BDC, vii, 28).
|| 3. Arbre castís: arbre que fa fruit cada any (Falset, ap. Griera Tr.).
Etim.: derivat de casta.
Aportació de Jaume Ferrer
Imatge de Google