La parla, com han assenyalat tota una catefa de lletraferits, conforma, en el su conjunt, un món màgic.
Quan aquest món s’adapta a la terra, a cada terra en concret la màgia segueix l’espiral creixent.
Vés per on, una paraula ben coneguta i darrerament en desús, no s’explica tal com la pensàvem, i tot nmalgrat la referència galmesiana que mostra l’Alcover-Moll.
Una catefa en el nostre entorn és sinònim de “més que molts” Continua
Al rebre la proposta, la primera sensació va ser de castellanisme, però no. A vegades les ubicacions físiques d’un mot -en aquest cas a les “sarsueles” madrilenyes- poden portar a interpretacions deformades.
En tot cas avui, i amb aixó voldria ser castís, és un dia trist pels al amants dels mots i de la llengua.
Ahir el govern conservador guanyador de les darreres eleccions, amb la seva proposició de llei per a la “Oficina de Garartía de la Libertad Lingüística” -tot un simptoma!- va fer una passa cinquanta anys enrera pel que fa al respecte i valoració de la llengua d’aquesta comunitat assenyalada a l’Estatut d’Autonomía.
Seguirem lluitant, com des de 1972 ençà, hem anat fent. Continua
Ara, just a tocar de la Setmana Santa, una referència a un mot que, referències religioses a banda, també hauríem de posar a la llista dels perduts.
En el nostre cas el concepte “me” -i en altres “xot”- i “ovella” aglutina tota la varietat de mots que matisen el concepte “cap de bestiar de llana” (anyell,primal. taís, moltó…) Continua