En en nostre entorn sovint en diem “baor”, a la extrema calor estivenca, i també usam “baverada” en comptes de bavorada quan hi ha exhalació de bavor.
Es a dir un mot d’ús habitual ben qüestionable

El DCVB mostra:

BAVOR(ant. babor). f.
|| 1. Vapor d’un cos en fermentació o en ebullició (Cat., Bal.); cast. vaho, vapor. Si’l foc, Sènyer, altereja l’aigua freda e la escalfa e la fa pujar amunt en babor, Llull Cont. 105, 19. Per lo pauès o porta qui tanca la babor de la caldera del dit bany, doc. a. 1448 (Arx. Gral. R. Val.). Despedint bavor de mort, Oller Rur. Urb. 117. «No entris al celler, que hi ha molta bavor» (Valls).
|| 2. Baf calent, xafogor (Barc., Tarr.); cast. vaho. Y al ayre sèch el trespol | sa bavor ardenta exhala, Oliver Obres, i, 145.
Fon.: bəβó (or.); bəvó (mall.); buvó (men.).
Intens.: bavoreta, bavorassa, bavorota.
Etim.: del llatí vapōre, mat. sign.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google