Un dels aprenentatges que ens ha aportat la secció “Mots” n’és la relativitat conceptual.
Una mateixa paraula pot expressar, en sentit estricte o figurat, idees diferents.
La professió, l’experiència, l’entorn familiar i social…determinen els coneixement i ús de determinats mots.

Així, ansa per ansa de la infantesa, i en sentit general. és portar un sanalló o alguna cosa entre dues persones. Ansa per ansa per a pares, mares i docents, de banda el significat del diccionari, es spot referir a un material de lectura progressiva

El DCVB mostra:

ANSAf.
I. Agafall de forma circular, semicircular o d’altra figura corba o closa, posat a un objecte per fer-lo més fàcil d’agafar; cast. asa. Estava en un bastó a la paret per la ansa penjat un gavadal, Alegre Transf. 71. Una caldera… menys de ança, doc. any 1410 (Alós, Inv. 11). Com d’urna grega se contorna l’ansa, Costa Trad. 56.
II. Cosa semblant a un agafall de figura corba o closa. «Posar els braços en ansa»: posar-se amb el colze separat del cos i amb les mans unides a aquest.—Especialment:
|| 1. Peça plana de ferro que té un clot enmig, dins el qual balla la punta de gla, substituint així la nadilla dels molins antics (Manacor, St. Llorenç des C.).
|| 2. Cada una de les anelletes que formen la malla d’una bossa de plata (Mall.).
|| 3. a) Ansa del coll: la primera vèrtebra cervical, i per extensió la regió del coll situada prop de la dita vèrtebra i que és on s’uneix el cap amb l’espinada; cast. nuca. Pegà un esclat que n’hi havia per romperse s’ansa des coll, Ignor. 36.—b) Anses del coll: els dos nervis prominents que hi ha un a cada costat del coll (Tremp).
|| 4. Ansa de paner o ansa paner: corba semblant a l’el·lipse i formada per tres segments de cercle, que s’empra en la construcció d’arcs, voltes, etc. (Mall., Men.). Una entrada antiga amb archs d’ansa-pané, Roq. 41.
|| 5. Ansa: joc infantil que consisteix a posar-se en renglera i girar-se d’esquena d’en un en un, al compàs d’una cançó (Tortosa).
|| 6. Contraarquet que es posa a un arc-botant, per reforçar-lo (Mall.).
Loc.:—a) Dur [una cosa] ansa per ansa: dur-la entre dos, agafant l’un una ansa i l’altre l’altra.—b) Pendre-ho per s’ansa que crema: pendre-ho tort (Mall., Men.).
Fon.: ánsə (Rosselló, Conflent, La Bisbal, St. Feliu de G., Banyoles, Vic, St. Vicenç dels H., Solsona, Cardona, Vilafranca del P., Valls, Selva del Camp, Organyà, Oliana, Linyola, Mall., Ciutadella, Eiv.); ánse (Gir.); ánsɛ (Bagà, Berga, Sort, Tremp, Ponts, Balaguer, Artesa de S., Ll., Falset, Gandesa, Vinaròs, Maó); ánsa (Senterada, Massalcoreig, Tortosa, Morella, Castelló, Val., Alcoi, Pego, Alguer).
Intens.:—a) Augm.: ansarra, ansassa, ansota.—b) Dim.: anseta, ansetxa, anseua, ansó, ansona, ansarrina (mall.), ansiua (val.).

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google