De les diverses accepcions del mot, s’ha posat en negreta el concepte de poc donador o avar atès que qui el proposà afegí l’indicador (€), així entre parèntesi.
En el nostre entorn és un terme despectiu que adesiara s’usa bé referit a una persona que no és present, bé en forma de retret, si es pronúncia de forma directe.
El DCVB mostra:
ESTRET, -ETAadj.: cast. estrecho.
I. || 1. Poc ample; que té poca amplada. Faem la albergada tan estreta que no paria que hi albergassen de C cauallers a enant, Jaume I, Cròn. 109. On pus estretes són les vies on l’amic va a son amat, pus amples són les amors, Llull Amic e Amat, met. 329. E de Tànger passà la mar streta e anà-sse’n a Sibília, Desclot Cròn., c. 5. Seguint en la terra camí tan estret, Passi cobles 4. Eren estrets de coll els gerricons, Galmés Flor 8. Bestiar estret: caps de bestiar que tenen el cos prim (Mall.). Cervell estret: cervell de poca capacitat intel·lectiva.
|| 2. Que estreny. «Aquestes sabates m’estan estretes». Calçà’s unes sabates pintades, les quals se trigà a calçar longament per ço car eren estretes, Llull Felix, pt. viii, proemi. Haueu romput les nostres stretes cadenes, Tirant, c. 339. Qui porta les calces tan justes y estretes, Brama llaur. 144. Van amb un cordó ben estret a sa cinta, Alcover Cont. 84. a) usat adverbialment: De manera que estreny. Acostà’s a la filla tan amada e abraçà-la tan estret, que…, Villena Vita Chr., c. 206. Lo fill que’s nat | … | troben-lo mort | altres molt fort | estret bolcant, Spill 9029.
|| 3. Compacte, situat massa prop dels altres per escassesa de lloc. Les dones recluses de Sant Gerònim estaven estretes en companyia dels masells, Rúbr. Bruniquer, v, 41. Ells estaven tant estrets los uns contra dels altres, que no podian tirar llurs dardells, Lacavalleria Gazoph. «Estar estrets com arengades».
|| 4. Que dóna o produeix poc; que dóna o rep poc rendiment. Viure estret: viure en escassesa. Anar estret de díners: tenir-ne pocs. Yo estich vuy estret de diners, doc. a. 1507 (Boll. Lul. x, 306). Certificats a ple de las stretas e flaques anyadas, doc. a. 1487 (Hist. Sóller, i, 795).Especialment: a) Que evacua escassament o difícilment el ventre; cast. estreñido.—b)Que dóna poc del seu; avar, poc donador; cast. mezquino, avaro. No era estreta ni gens avara, Riber Sol ixent 125. Esser més estret que una fulla de pi (Segarra, Urgell), o Esser més estret que l’abril: esser molt avarut. (Això darrer es diu per al·lusió a l’escassesa de pluges en el mes d’abril). Era tant del puny estret que mai va fer caritat, Ruyra Parada 41.
|| 5. fig. Intim, que lliga fortament l’ànim. Qual amistat fon may tan gran ne streta com la vostra e la mia?, Villena Vita Chr., c. 217. La sua ànima fon molt esforçada e aconsolada ab los estrets colloquis e parlaments que hagué, ibid., c. 208. No tenien més relacions que les purament precises, les que els imposava la més estreta cortesia, Rosselló Many. 169.
|| 6. fig. Sever, rigorós. L’abat Blanquerna qui no vol esser bisbe ni de estreta vida no vol passar a ampla vida, Llull Blanq. 67, 4. Que qualseuolgués monge que stigués en religió streta, que aquell any e un dia podia star fora del monestir, Tirant, c. 42. Staria tota aquella nit en streta oració, Villena Vita Chr., c. 265. Donant-los orde molt estreta que anassen ab gran prestesa a la fortaleza, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 749).
|| 7. fig. Perillós, difícil; que posa en mala situació. En aquest pas tan estret en què’s vaé, Muntaner Cròn., c. 70. Molt sots tingut a nostre senyor Déu que en cas tan estret vos ha en tal manera socorregut, Curial, i, 18. Pera fort combatre hi ser combatut | armat, en lo camp d’estreta batalla, Proc. olives 847.
|| 8. fig. Angoixat, posat en situació difícil, perillosa. No vos poreu pensar lo estret que me haveu posat en lo que’m demanau, Ignor. 21.
|| 9. fig. Mancat d’amplitud de criteri. Havien estat acollits amb rialletes de desdeny pels esperits estrets de l’Ajuntament, Oller Febre, i, 82.
II. substantivat m.
|| 1. Braç de mar entre dues terres. Per trametre-les al estret de Gibraltar, Pere IV, Cròn. 124. Entre tota la christiandat de çà l’estret, Col. Bof. xiii, 294.
|| 2. Pas estret i profund d’un riu o torrent entre muntanyes. Se n’anaren fahent la via de Martorell, e aquí en lo estret lo comte encontrà’s ab ells, Tomic Hist. 131. Quan dins la salvatge negror de l’estret | on la coma acaba, sent un eguinar, Alcover Cap al tard, 9.
Loc.—a) Passar per lloc estret: passar un perill gros, una adversitat (Mall.).—b) Passar l’estret de Gibraltar: passar penúria (Empordà).
Refr.—a) «Jovenets, ben tractats i ben estrets» (Mall.).—b) «Déu ens guard de boigs en lloc estret» (Cat.).
Fon.: əstɾέt (pir-or., or., Maó, Alaró, Binissalem); estɾét (occ., val.); əstɾə́t (Mall., Ciutadella, Eiv.); astɾét (occ., alg.).
Intens.: estretet, -eta, estretot, -ota; estretic, -ica; estretiu, -iua; estreteu, -eua; estretó, -ona; estretoi, -oia; estretetxo, -etxa; estretel·lo, -el·la; estretíssim, -íssima.
Sinòn.:—II. || 1, freu;— || 2, congost.
Antòn.: ample, gran.
Etim.: del llatí strĭctu, mat. sign. (part. pass. de strĭngĕre, ‘estrènyer’).
Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google