N’Antoni Font, fidel seguidor de la secció, envià l’altre dia de pagès dues expressions: “porgar fum” i “fer retxes dins s’aigo”.

Ens ha suggerit l’aportació de la paraula “retxa”, previsiblement en  desús.

En l’explicació del mot, destacada en negreta, apareix la locució suggerida.

El DCVB mostra:

1. RETXAf.
|| 1. Reixa (St. Feliu de G., Pineda, Vendrell, Camp de Tarr., Eiv.); cast. reja, verja. Sia tengut cloure e tornar la finestra… axí com d’abans stava, e que hi meta una retxa de ferro, de larch e dues traverseres, doc. a. 1497 (Mostassaf 143). Defora les retxes quatre pots pintades ab sants, doc. a. 1417 (BSAL, x, 226). Finestres… retxades ab ses retxes de ferro, doc. a. 1546 (Alós Inv. 48).
|| 2. Ratlla o línia (mall., men.); cast. raya, línea. Corria seguint la retxa | que separa terra y mar, Costa Poes. 52. Lo que volien dir aquelles retxes de llatinòrum que tant vos han ulsurat, Ignor. 5. Retxa de sol: faixa o espai estret il·luminat pel sol. Amb retxes de sol qui piquen, Rosselló Many. 141.
Loc.—a) Passar de sa retxa: passar de la ratlla, excedir-se (mall., men.).—b) Posar o Fer estar a sa retxa: posar o fer estar algú dins la llei, a les ordes.—c) Fer retxes dins s’aigo: treballar o esforçar-se inútilment.—d) Fer retxa, o Fer molta retxa o Fer sa retxa amunt: fer gran paper, tenir gran prestigi, prosperar molt. Arribarà a fer sa retxa amunt si no s’espenya, Roq. 44. Jo vos assegur que farà retxa, Ignor. 5.—e) De retxa: de gran vàlua, de primera classe. Aquest art… és verjo de tenir un escriptor de retxa que haja reduït a principis ses moltes regles, Penya Mos. iii, 115.
Fon.: réʧə (or., eiv., men.); rə́ʧə (mall.). réʤə (Fornalutx).
Intens.:—a) Augm.: retxassa, retxarra.—b) Dim.: retxeta, retxeua, retxiua, retxona.—c) Pejor.: retxota.
Etim.: insegura, com ho és la de reixa i la de ratlla.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google