Paraula bella. Tant a nivell estructural com a nivell de contingut.

Molt usada en el nostre entorn, sobre tot, en l’accepció 4. Us que, com sempre dependrà d’edat i families.

També usat “tenir enginy” o “ser enginyós” per destacar l’habilitat aliena per fer una determinada cosa.
(En l’època en que es tenien en consideració les habilitats alienes)

El DCVB mostra:

GINYARv. tr.
|| 1. Idear amb enginy; cast. ingeniar. Ab los adalils qui ginyen e qui saben les contrades de la terra, Jaume I, Cròn. 98. Reprenents molt los qui açò volen e ginyen, doc. a. 1409 (Archivo, v, 648). Fingí’s prenyada, | e mija anyada | ella ginyà | e tracmanyà | ab tots sos senys | mostrar-se prenys, Spill 4733. Ginyaren los dits phariseus traydors que lo Senyor fos amagat, Villena Vita Chr., c. 177.
|| 2. Disposar amb enginy. Aquell fust… los mestres volent-lo metre en un loch… no’l pogueren ginyar que’l poguessen metre en negun loch, Serra Gèn. 119.
|| 3. refl. Obrar amb enginy; cast. ingeniarse. Donen-se de les hatxes grans cops… e aprés se comensaren a ginyar per enganar lo un l’altre, Curial, i, 21.
|| 4. Persuadir i induir amb enginy, amb paraules hàbils (mall., men.); cast. inducir. Si jo fos estat malalt per algun temps, los dessús dits me hagueren ginyat per ventura a ço que volgueren, Metge Somni ii. Guarda no’t vença | perque no’t fart | ginya’l ab art, Spill 6249. Ningú en consemblant nit me ginyaria | a anar-me’n mar endins, Riber Geòrg. 29.
Fon.: ʒiɲá (or., bal.).
Etim.: derivat de giny, art. 1.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google