Segurament és un mot ben escaient pel dia d’avui.

Es va embotir las sobrassada dins el budell i algunes persones emboteixen el seu bisbe de suc fins a entelar el cervell.

El DCVB mostra:

EMBOTIR v. tr.
|| 1. Omplir d’una cosa elàstica un recipient fins a posar tivants les parets d’aquest; cast. embutir, rellenar.  Especialment: a) Ficar llana, borra, palla, etc. dins un collar, bast, matalàs, etc., fins que el recipient roman ple i més voluminós que d’abans. b) Guarnir o omplir de llana, cotó, etc., una part d’una peça de vestit, per fer-la més voluminosa. c) Omplir els budells o teles, de la carn i altres productes del porc, fent botifarres, sobressades, etc.—d) nàut. Omplir els buits entre cordons d’un cap, seguint l’espiral que cadascun d’ells forma.—e) per extensió, Posar la llenya dins el forn amb la forca (Gandia, Pego, Sanet, Altea).
|| 2. Encastar; ficar dins certs buits fets a la superfície d’un moble peces d’altra matèria que hi ajusten perfectament; cast. engastar, embutir, taracear. 

|| 3. Posar molt espès o atapeït; pitjar dins un lloc estret; cast. apretar, embutir. 
|| 4. Menjar fora mida; omplir de menjar excessiu; cast. tragar, embutir. 
|| 5. Inflar; augmentar de volum; cast. hinchar.  Especialment: a) refl. Emmalaltir-se de botidura, que ataca principalment el bestiar de llana i es caracteritza per inflor del ventre. —b) Fer pujar el nivell de l’aigua posant-hi un vagant o obstacle;
|| 6. a) Donar forma còncava a una peça de llauna o ferro, generalment picant a la bescara; cast. acopar.—b) Bombar, donar al cuiro una forma còncava per a fer-ne collars i altres peces de l’ofici de baster (Barc.).—c) Eixamplar la part de dalt d’un forat, mitjançant un trepant cap-de-frare (Mall.).
|| 7. refl. Irritar-se, irar-se (Cardona); cast. enfadarse.

El DIEC2

embotir

1 1 v. tr. [IMI] [LC] Omplir quelcom (amb palla, amb un aliment, etc.), fins a posar-ne tibants l’embolcall, les parets. Embotir la borra en el bast. Embotir la carn en el budell.
1 2 v. tr. [LC] Omplir atapeïdament (alguna cosa). Embotia la pipa prement el tabac amb el dit petit. La gent embotia els carrers. Està que peta: sembla que l’hagin embotit.
1 3 v. intr. pron. [LC] Ficar-se en algun lloc, poder-hi entrar. Després de molts esforços, aconseguiren d’embotir-se en un vagó de mercaderies.
1 4 v. intr. pron. [MD] Una cosa, inflar-se fins a posar tibant la pell, l’embolcall. El ventre del malalt s’embotia per moments.
2 v. tr. [OP] Un obstacle, fer pujar el nivell de l’aigua (en un rec, en una séquia, etc.).
3 v. tr. [EI] [IMI] [ML] Fer relleus (en una làmina metàl·lica) picant-la per la bescara amb una matriu i un punxó.
4 1 v. tr. [IMI] Incrustar a les superfícies d’un moble (petites peces o filets de nacre, de boix o d’argent) per decorar-lo.
4 2 v. tr. [IMI] Aplicar (una pasta dura) sobre una superfície modelant-hi relleus ornamentals.

Aportació de Jaume Ferrer
Imatge de Google