De totes les fetes que s’han fet i desfet (poques) durant aquests darrers anys, n’hi ha una que sempre que es treu “a rotlo”, no me’n puc avenir.
Potser perquè tenc els meus pares grans i jo ja tenc una edat, no m’entra dins el cap que hi hagi ningú que pugui justificar la idea de la construcció d’una residència situada a tir de pedra del cementiri, “Ho veus mon paret, ara ets aquí però d’aquí un parell de mesos seràs aquí d’eçà la paret”. Estic segur que si s’acaba portant a terme serà un error del qual molta gent se’n acabarà penedint.
Crec que el consistori actual de Sant Llorenç, ara que encara hi és a temps, hauria de fer un pensament en aquest tema, a no ser que vulgui fer un bunyol injustificable com el de Son Espases. Perquè un bunyol, per molt de bon professional que hi posis (com a Son Espases), no deixa de ser un bunyol.
Tota la raó!.
Tenien el lloc de la futura residència a prop del centre i un espai estimats per tots: Ca ses Monjes.
Desconec si l’any passat vau anar a la presentació de la residència de la qual parlau, pel comentari entenc que no. En faré 5 cèntims dels punts que record per aclarir-ho:
1) El solar on s’edifica la residència es va cedir al Consorci de Recursos Sociosanitaris sent, avui en dia, inviable un canvi d’ubicació. Supòs que sí que es podria renunciar a la construcció (s’hauria de veure quins condicionants tendria).
2) La residència és únicament per a persones majors amb un alt grau de dependència. Aquest grau haurà de ser atorgat pels organismes sanitaris pertinents. Per tant, molts de noltros no hi durem els nostres pares, mares / familiars (si els hi duim serà en motiu que tenen un alt grau de dependència que cap de noltros volem pels nostres estimats).
3) Van afirmar que la gent depenent de Sant Llorenç que ho sol·licités tendria preferència, després “s’ompliria” d’acord amb la normativa sanitària amb aquells majors del mateix grau que està en llista d’espera (persones dependents d’altres pobles).
4) Estructuralment van ser sensibles i van presentar un disseny on, en cap cas, es tenen vistes cap al cementiri.
Si feis una mica de recerca trobareu totes aquestes noticies.
D’acord, però el que dius, no modifica en res el fet exposat més amunt. Per molta dependència que tenguin aquesta gent, no deixen de reconèixer un cementiri quan el veuen i, per poc que surtin el veuran. Si en un moment donat han de sortir a fer un cafè o els duen a fer una volta per la vila, veuran el cementiri, els que han viscut a Sant Llorenç, el tendran perfectament ubicat, els que hagin de decidir una residència o altra, no triaran “la de devora el cementiri”.
En qualsevol cas, tot i que des del meu punt de vista ens volen fer passar dolent per bo, entenc que hi pugui haver diversitat d’opinions, com va passar amb Son Espases, i agraesc la teva aportació 🙂.
Jo crec que aquí fa falta saber el grau de dependència del qual estau xerrant i pel qual està destinat aquesta residència. Així com ho exposa en Francesc (i les poques places que hi ha) pareix que malauradament serà per grau de dependència molt gran, la qual cosa descarta passejos i cafetets i desgraciadament en la majoria de casos tenir consciència d’estar davant d’un cementiri.
En cas contrari, si hi va gent que pot fer el que comenta en Serafí la residència, efectivament, podria estar millor situada.