La primera de les accepcions deriva vers el renou, fort i agut, que a vegades fan alguns animals, (per exemple les rates xisclen, també és un xiscle el de la gallina quan es sent en perill, les monees o les milanes)

La segona s’usava com a sinònim de morma.

A vegades també s’ha usat com a eufemisme masclista de l’acte sexual (el mascle és qui mostra desig de pegar un xisclet)

El DCVB mostra:

XISCLET m.
|| 1. Xiscle (or., occ.); cast. chillido. S’hi senten plors i xisclets, Canigó v.
|| 2. Cop, topada forta d’un cos amb un altre, sobretot per agredir (mall.); cast. sopapo, castaña. Li pega xisclet que li fa sanch y tot, Ignor. 7.

El DIEC2 deriva a:

xiscle

m.[LC] Crit amb veu aguda i penetrant com el que fa llançar un dolor agut, el terror, etc.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google