Era una eina ben generalitzada en el Sant Llorenç agrícola. De fet encara hi ha cases que en tenen alguna de guardada en el sòtil.

La menanització de les diverses feines les ha arraconades. Resta el record, però el mot ha deixat de ser, en general, útil.

El DCVB mostra:

MANUELLA f.
|| 1. Barra de fusta forta que serveix de palanca per a alçar o transportar coses feixugues (Empordà, Garrotxa, Plana de Vic, Vallès, Barc., Tarr., Calasseit, Gandesa); cast. barra, vara
|| 2. Barra de ferro amb tall a un cap o a tots dos, que serveix per a fer i enfondir forats a la pedra per fer-hi barrinades (Cardona, Solsona, Ll., Urgell, Segarra, Mall.); cast. barrena. 
|| 3. Arjau del timó (Empordà, Mall., Men., Eiv.); cast. caña. 
|| 4. Barra amb què es fa rodar un caragol, un torn, etc.; cast. manivela.
|| 5. Agafador de mitjan mànec de la dalla (Merlès, ap. Amades Past.).
|| 6. Ormeig per a pescar en el riu, que consisteix en una xarxa cònica muntada al volt d’un cèrcol de canya de devers un metre de diàmetre, amb un pal d’uns tres metres que fa l’ofici de mànec (BDC, xiv, 37).
|| 7. Raïm blanc (Tarr., ap. Griera Tr.).

El DIEC2

manuella

1 1 f.[LC] Barra que es fa servir com a palanca per a alçar objectes pesants.
1 2 f.[OP] [MI] [EI] Barra especialment de ferro que té tall a cada cap i serveix per a fer els forats de les barrinades.
1 3 f.[TRA] Barra amb què hom fa rodar un torn, un argue, etc. Les manuelles d’un argue.
2 f.[AGF] Ormeig per a pescar en el riu, que consisteix en una xarxa cònica muntada en un cèrcol de canya de devers 1 metre de diàmetre amb un mànec d’uns 3 metres.

Aportació de Antoni Font i Bel Alemany
Imatge de Google