El mot sorgí de passada, parlant de la grarlanda de les velles eres i de les carxoferes que, voltant voltant s’era s’hi solien sembrar.

Resulta obvi, si no hi ha eres on batre no hi pot haver ni garlandes, ni arestada que, normalment es deixava a la garlanda. El que restava una vegada retirat el gra, la balla i els baleigs.

Era, garlanda, batre, arestada…son part de l’enfilall de paraules avui radicalment perdudes i que els nostres padrins usaven ben sovint.

El DCVB mostra:

ARESTADAf.
Residus d’aresta i pols de palla procedents del blat o ordi que han batut (Mall.); cast. rabera.
Fon.: əɾəstáðə (Mallorca).

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google