A vegades, darrera un mot hi trobes sorpreses.

De les diverses accepción que arreplegà Mn. Alcover, una fa referència a Mallorca.
Fa referència al tipus i color de roba.
(També curiòs el sistema de fabricació)

Aquest negre descolorit que sembla gris, en el nostre entorn es deia color “ala de mosca”. Alguns capellans pagesos hi duien la sotana, d’aquest color

El DCVB mostra:

1. BURELL
|| 1. m. Llana negra o molt fosca de color (Pont de S.).
|| 2. Corder o ovella que té la llana negra o de color de castanya fosca (Cerdanya, Maestr.).
|| 3. adj. De color fosc, com de cendra; intermedi entre negre i blanc. Un listo de lana burella, doc. a. 1387 (Col. Bof. xl, 300). Un tros de tela burella alias sendrossa, doc. a. 1429 (Roca Hosp. 107). Vestides de drap de seda burella, Tirant, c. 42. Desplega son estandart, lo qual era burell e negre, Curial, i, 18. Hun gonell burell, forrat de pell blanqua, doc. segle XV (Rom. xvii, 201). Huna capseta pintada de burell e negre, Inv. Pr. Viana 131. Potatge que’s diu de salsa burella, Robert Coch 14.
|| 4. m. Roba de llana i fil, grossera i de color negre o fosc, que s’usava per fer hàbits, capots i cotes (Cat., Bal.); cast. buriel. Llevas ab huna cota de burell vestit, Desclot Cròn., c. 135. Cot e mantell de gros burell, Spill 4012. Una cota de dona… de burell mallorquí, doc. a. 1437 (BABL, xi, 151). Ab pobres hàbits y burells se presentaren, Canigó ix. A Mallorca es distingeix entre burell català i burell de Pollença; aquest és més gruixat que el primer. A Ferreries (Menorca) ens donaren la curiosa informació que, per tenyir el burell, hi posaven indi i pixat d’un dia part altre.
|| 5. m. La xarxa prima (Llucmajor).
Refr.
—«Blanc i negre fa burell» (or., occ.).

DIEC2:

burell³ -a

adj.[LC] [AGR] Gris fosc. Un llop burell. Una flassada burella. Blanc i negre fan burell.

Aportació de Tomàs Martínez (in memoriam)
Imatge de Google