Els avanços socials són lents. No sols són lents sinó que tampoc avancen de forma lineal, és a dir, a vegades es donen passes arrere. Sense que hi tengui gaire a veure la ideologia -o potser sí- en cada comunitat hi ha grups que van més avançats i altres més endarrerits.

Afecten tots els aspectes de la vida, des del vestir al menjar, des de l’estil de conducció a la crema de llenya a fora vila -fa anys s’hi cremaven fins i tot els rostolls-, des del pensar a l’actuar.

Si cert és que bona part de la normativa referida a foc a fora vila està orienta als possibles perills d’incendi, fer foc comporta contaminació atmosfèrica i representa un menyspreu a la inajornable conscienciació vers la lluita per frenar el canvi climàtic.

Com no podria ser d’altra manera, algunes persones en són més conscients i altres manco. En tot cas les institucions, i en concret els ajuntaments, haurien de ser singularment sensibles tant pel que fa a la salut dels ciutadans com pel que fa a la conservació del medi.

Precisament per això va sorprendre la fumassa que al llarg d’uns dies se’n desprenia de la crema de restes vegetals en un solar municipal. Justament el que ha vora el punt verd i rere un contenidor amb l’anagrama “medi ambient”.

Desconec les clàusules del contracte que regulen les accions de l’empresa que gestiona els residus o les restes vegetals. Però si sé que en altres municipis veïnats les restes vegetals es trituren i es posen a disposició de qui les vulgui emprar.

Restes vegetals triturats que resulten un excel·lent sistema per incorporar, de manera directe, matèria orgànica a la terra o per obtenir, després del “carboniato” una excel·lent terra orgànica.

Cremar restes vegetals o oferir restes triturats són dos camins oposats que, en bona part, depenen de l’actitud dels governants.