Les persones que tenen contacte amb la mar i la pesca no tenen cap dubte sobre el que és un esparrall.
En el nostre entor l’expressió “Està fet un esparrall” és indicador de crescuda forta sense grasses addicionals. (Si fos així en comptes d’esparrall seria “tord”, “pollastre” o “anar bò”).
Però la referència d’avui no té res a veure amb el que s’ha comentat, sinó amb el blat. Temps enrere tothom sembrava el seu blat, per després moldre’l i fer pa. Amb el temps, el blat de la casa s’anava rebordonint, esparrallant-se i llavors s’havia de cercar l’ajuda d’un veïnat per fer permuta de blats.
El DCVB mostra:
ESPARRALL m.
|| 1. Peix roquer, de la família dels espàrids, espècie Sargus anularis (Empordà, Costa de Llevant, Costa de Ponent, Tarr., Bal.); cast. esparrayón. Té el cos aplanat, de color platejat o dauradet, amb moltes espines damunt l’esquena; és petit, però estimat com a comestible. Un plat de pex frit amb pebres… y grexonera d’esparrays que cada bossinada val un duro, Ignor. 13.
|| 2. Persona molt magra (Mall., Men.). «Vaja quin esparrai que hi ha amb aquesta dona!»
|| 3. Arbre vell i molt raquític (Mancor). Olivera esparrai: olivera molt magra, que té poca rama i molts de brots secs (Mancor).
|| 4. Blat degenerat, que sols dóna espigues magres, clares i buides (Mall.); cast. escaro. «Enguany es blat no ha retut perquè ha tengut esparrai».
|| 5. Qualsevol cosa que, sense donar-nos gran profit, ens posa en dificultats; cast. pejiguera (Un Mall. Dicc.).
|| 6. Esparrais: nom satíric que es dóna als habitants de Fornells (Menorca). «A’s Migjorn són clotelluts | i a Ferreries bavais, | a’s Mercadal són cerruts | i a Fornells són esparrais» (cançó pop. Men.).
Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google