Avui un mot encara ben viu.

El President en fa un suggeriemnt indirecte al mostrar un article d’elnacional.cat que assenyala que és la paraula catalana amb més significats diferents (N’assenyala 19)

En el nostre entorn, amb la forma “cotre” era sovint usat en una variant de l’accepció sisena, per confirmar o adherir-se al que una altra persona assenyalava.(sinònim de “en faltaria més”, “jo també ho pens”, es clar que sí!…)

El DCVB mostra:

FOTREv. tr.
|| 1. Tenir acte carnal; cast. hoder, joder. Qui ociurà son senyor…, ho li fotrà sa muler, o li tolrà sa muler o son castel, Usatges 74. Bé deu fotre en hun arret vegades dos, Coll. dames 320.
|| 2. (en llenguatge grosser) Substitueix qualsevol verb que signifiqui ‘enganyar’, ‘vèncer’, ‘dominar’, ‘sorprendre desagradablement’, ‘furtar, prendre enganyosament’. «M’has ben fotut!»«No em fotràs, que ja et conec!»Als pagesos, els agrada fotre la gent, però quan queden fotuts dissimulen, Pla Pag. 177.
|| 3. (en llenguatge grosser) refl. a) Riure’s, burlar-se. «Se’n foten de tu!»—b) Desinteressar-se, deixar de preocupar-se d’una cosa. «Jo me’n fot del que pugui succeir».
|| 4. (en llenguatge grosser) Substitueix una multitud de verbs que expressen les idees de ‘llançar’, ‘posar’, ‘aplicar’, ‘ficar’, etc. a) Pegar, aplicar una cosa amb violència. «Mira, que si no te’n vas, et fotré un esclafit!»—b) Llançar, tirar. «Han agafat la pilota i l’han fotuda al carrer»¿No és vostra aquesta cadira?… Idò amarrau-la; si no, la fotré a la mar, Ruiz Nov. 83. Fotre’s de cap: caure de cap.—c) Posar, col·locar, aplicar (en tots els seus significats). «A les fosques, m’he fotut els pantalons vells en lloc de posar-me els nous».—d) refl. Posar-se a fer una cosa; començar-la. «No et fotis a riure, que no vaig de bromes!»—e) pron. Menjar-se o beure’s. «M’he fotut un plat d’arròs i una tassa de llet».
|| 5. (en llenguatge grosser) substantivat m. Cosa mínima, sense valor (Mall., Men.). «En tot lo dia no has fet un fotre» (=no has treballat gens). «Això no val un fotre!»
|| 6. interj. que serveix per a expressar amb energia grossera qualsevol mena de sentiments (admiració, ira, alegria, entusiasme, etc.).
Loc.—a) No fotem!: es diu en to d’alarma o prevenció davant un possible perill, engany, error, etc. Devegades es completa la frase dient: «No fotem, que l’any és llarg!» (Empordà).—b) Jugar a tant se me’n fot: obrar sense preocupar-se d’una cosa o del resultat d’allò que es fa (Empordà).—c) «Fote’t!» que deia la lloca als polls: expressió per a indicar que una cosa s’ha fet sense mirament, sense preocupar-se pel perjudici que podia donar.—d) T’han fotut i no t’han pagat: ho diuen al qui no ha cobrat el treball que ha fet per altri.—e) Quedar fotut i arrimat al marge: ho diuen del qui ha estat totalment derrotat o ha tingut un fracàs complet (val.).
Refr.—a) «Fot qui fot, i viva el rei»: vol dir que el vencedor fa el que vol (Men.).—b) «A terra estrangera, les vaques foten els bous»: significa que a país estrany hi ha costums oposats o molt diferents dels nostres.

El DIEC2 mostra:

fotre¹

1 1 v. tr. [LC] pop. Fer². No ha fotut res del que li han manat. Per celebrar-ho, fotrem un bon àpat. Tant me fot tot plegat. Fotre la punyeta. Com has fotut això? Els nostres jugadors van fotre cinc gols a l’equip contrari.
1 2 v. tr. [LC] pop. Donar, pegar, clavar, llançar, posar, col·locar, ficar, etc. Fotre una puntada de peu, una empenta. Et fotré una plantofada que et tombaré. Li va fotre un tret al cap. Fot-ho a l’armari, que no ho vull veure més.
1 3 [LC] fotre a mar [o fotre al rec, o fotre a la bassa, o fotre a les escombraries] pop. Llençar 1. Això, ja ho pots fotre a les escombraries.
1 4 [LC] fotre el camp pop. Anar-se’n, fugir.
1 5 [LC] fotre mà a algú pop. Tocar-lo libidinosament.
1 6 [LC] fotre alguna cosa pels morros a algú pop. Rebutjar-la-hi despectivament, desafiadorament.
1 7 v. tr. [LC] pop. Perjudicar, danyar. El que tu vols és fotre’m.
1 8 v. tr. [LC] pop. Prendre, furtar, robar. M’han fotut la ràdio del cotxe.
2 1 v. intr. pron. [LC] pop. Riure’s, burlar-se. Que potser te’n fots? Es fot del mort i de qui el vetlla.
2 2 v. intr. pron. [LC] pop. Patir una experiència negativa, desagradable, fastiguejar-se. Fotre’s de gana. Fotre’s de fàstic. Fotre’s de son. Fotre’s d’avorriment.
2 3 v. intr. pron. [LC] pop. Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada. Si no t’agrada, et fots.
2 4 [LC] fer-se fotre pop. Fotre¹2 3. Si no hi estàs d’acord, t’hauràs de fer fotre.
2 5 v. intr. pron. [LC] pop. Un fet, ésser indiferent (a algú). Se me’n fot, d’aquest brètol. Se’ls en fot, que estiguis malalt; no et vindran a veure, no!
2 6 v. tr. pron. [LC] pop. Menjar-se, beure’s. Li agradava tant que se n’ha fotut tres plats.
3 v. tr. [LC] fot-li! pop. Expressió usada per a animar a actuar sense miraments, tirant pel dret.
4 v. tr. [LC] no fotis! [o no fotem!] pop. Expressió usada per a indicar sorpresa o contrarietat.
5 v. intr. [LC] vulg. Copular 1 2.

Aportació de Pau Quina
Imatge de “elnacional.cat)