Per semblança, dels “estar en joli” d’ahir, al juli d’avui.

Juli, fer juli, va ser molts anys una paraula ben viva en carrers i patis escolars, lligda al jocs de botar corda.Joc fonamentalment femení al que, acciodentalment, s’hi afegien els nins.

El DCVB mostra:

1. JULI (i més dialectal júlit). m.
|| 1. Cridadissa i cops de palmes i de brots amb què els infants saluden la sortida de la processó el diumenge de Rams (Barc., Camp de Tarr.).
|| 2. Tupada, fart de cops (or., occ.); cast. paliza. Una tarda que vaig furtar una pitrerada d’abercochs, me’n va donar un júlit, J. Calzada Carbó (Catalana, ii, 111).
|| 3. Acceleració del moviment en certs jocs de saltar, i principalment en el de saltar la corda. I juli!, a salts abasta taronges del brancam, Atlàntida ii.
|| 4. Joc de saltar a la corda; cast. comba. Grandets, jugaven a juli i a la puput, Pons Com an. 100.

El DIEC2

juli

1 m. [AN] [RE] Crit dels nois quan anaven a beneir la palma el Diumenge de Rams.
2  [JE] fer juli En el joc de saltar a corda, fer-la rodar molt ràpidament.