Potser un d’aquells clàssic mots en que l’ús depèn de l’edat de la persona que parla. Diria que tothom coneix el color que mostra un “moix virat” però alhora sé que no és cert. Moltes personesx no n’han sentit parlar mai.

El DCVB mostra:

VIRAT, -ADAadj.
|| 1. Que té vires o ratlles de color diferent (Lluçanès, Maestrat); cast. veteado. Es diu principalment de la cansalada (Benassal).
|| 2. Blanc amb taques negres, o negre amb taques blanques (or., occ.); cast. moteado.
|| 3. Negrenc amb diferents matisos (Llucmajor); cendrós amb tons verdosos (Manacor). Es diu principalment dels cans i moixos. Sa questió és tenir-ne un [d’enamorat], sia negre, sia blanc, sia virat!, Alcover Cont. 281.
Refr.
—«Blanc i negre fa virat»: es diu referint-se a una persona de dues cares, hipòcrita (Segarra, Urgell).
Fon.: biɾát (or., occ.); viɾát (bal.).
Etim.: derivat de vira. En les accepcions || || 2 i 3 també podria venir del llatí variatus, ‘variat de color’ (cf. Malkiel Stud. 77 II), però no sembla tan probable.

El DIEC2

virat² -ada

1 adj.[LC] Viat .
2 adj.[LC] De dues cares, que fa un doble paper.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google