Jaume Ferrer, en les seves propostes de mots perduts, va incloure “xiripa” (tal com mostra el DCVB) o “xeripa” (com es diu per aquí).

Paraula en desús que, anys passats era tan arrelat que, fins i tot, existia com a malnom.

Just feta la feina me’n vaig adonar que soirtia en el “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera. Es així que…

¿Perquè hauriem  de dir xeripa podent usar xamba o sort?