Una traducció parcial i casolana seria allò de “ens anam fent”. El concepte, més afinat. que es va inventar Maturana va ser “autopoiesis” (amb ironia comentava que si et doctores a Harward i no t’inventes una paraula no ets ningú).
En aquests anar-nos fent d’abast universal, hi tenen una incidència singular les persones amb les que ens relacionam de forma continuada.
A vegades les relacions curtes, en determinats entorns, també resulten transformadores. Tres dies de feina amb Humberto Maturana i Ximena Dàvila a més de divertits transformen el pensar i el sentir.
Un contrallum de la mar. Sobre les roques amb planter de fonoll marí, una frase per a la reflexió: I jo, quan faig el que faig, què vull conservar?