Gairebé tota la llista que es mostra avui de paraules del DCVB referides a Galmés es podrien considerar “mots perduts”: embaular, embaumar, embeure…
Però sense deixar de banda el regal de la permanent “prosa poètica”: “cadències dolcissimes, embaumadores…”, “embevent la dolçor dels dies”, “llença embiaixada de llum…” “…amb les manetes tremoloses”. “emborbollaments de llenguatge amorós”
embaular v. tr.2. v. tr. fig. Unir una cosa amb una altra sense interrupció; cast. engarzar. A voltes, son esguart buyt s’omplia d’estupor de tragèdia, y s’embaulava al esguart de sa mare desesperadament, S. Galmés (Catalana, ix, 188)
embaumador, -ora adj. Que embauma; cast. embalsamador. Ella solia cantar… ab cadències dolcíssimes, embaumadores, de melodia reposada, Galmés Flor 132.
embeure v. tr. ∥ 1. v. tr. Absorbir; cast. embeberse, absorber. «La terra arenosa embeu molta més aigua que l’argilenca». La jove s’amarava de la bondat de la tempura embevent la dolçor dels dies quasi primaverals, Salvador Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 158).
embiaixat, -ada adj. Que fa biaix; cast. sesgado, oblicuo. Marcava una llenca embiaxada de llum, Galmés Flor 68.
embocar 2. v. tr. Agafar amb la boca; cast. embocar. «Hem agafat un conill molt gros, que el gos quasi no l’ha pogut embocar». «Els gossos no gosen embocar els eriçons quan s’apiloten». La vella se descordà el gipó y el nin embocà àvidament ab les manetes tremoloses, Galmés Flor 110.
embolcar v. tr. ∥ 1. v. tr. Cobrir una cosa envoltant-la de roba, paper, aigua, vapor, etc.; cast. envolver. Ella l’embolcà dins un esguart homit de pena, Galmés Flor 99.
emborbollament m. Acte d’emborbollar; cast. Balbuceo. Els emborbollaments de llenguatge amorós dels jovincells, Galmés Flor 77.
emborratxar v. tr. ∥ 1. v. tr. Embriagar. L’embat… a mitjan capvespre és quant se desxondex de debò, emborratxat d’entremaliadures y carícies, Galmés Flor 37
embromar v. tr.: cast. Embromar. ∥1.v. tr.: Entretenir amb berbes i acudits graciosos. Tots festetjaven; si qualcun no s’hi arriscava, els altres li senyalaven atlota, l’embromaven, y… ja tenia, Galmés Flor 10.
embruixament m. Acte i efecte d’embruixar; cast. embrujo, embrujamiento. Una espècie d’art d’embruxament, Galmés Flor 141.