Amb un “Mot usat per Salvador Galmés“, l’Alcover-Moll destaca la singularitat de la paraula “encarnatjament” com a sinònim d’encarnissament.
També m’agradarà destacar “empinar la maça” com a expressió lligada a la perduda feina de picar càrritx, el “malavejar”, també perdut i les suggestives i ben galmesianes frases que apareixen a “encoxinament” i “encoixinat”.
emperò 2. m. Objecció, dificultat; cast. Pero Tornaria an aquell temps malgrat els seus emperons, Galmés Flor 34.
empinar v. tr. ∥ 1. v. tr. Posar dret i més alt de la posició normal; cast. empinar, enderezar. Ella empinà la maça y reprengué la feyna, Galmés Flor 162.
encarar 3. fig. Infondre una idea forta o desig insistent;—refl., Agafar una idea forta o desig insistent (Mallorca); cast. Empeñarse. Sa mare encarada a fer-la feliç per força, hava ideat aquell matrimoni en una aberració d’amor, Salvador Galmés (Catalana, ix, 185).
encarnar 3. tr., fig. a) tr., Posseir íntimament, com formant una mateixa naturalesa Dexant a la serena tres catxofes… encarnant cadascuna intencionalment la persona d’un fadrí, Galmés Flor 67.
encarnatjament m. Encarnissament. Mot usat per Salvador Galmés: El dolor… xuclant-li los colors ab encarnatjament de vampir, Galmés Flor 146.
encarnissat, -ada adj. Encruelit; ple de rancor; cast. encarnizado. Inimic encarnissat y envejós de la nostra ditxa, Galmés Flor 79.
encastellat, -ada 3. Encimbellat; pujat a un lloc alterós; cast. encaramado, encumbrado. Un mussol encastellat en la torre, Galmés Flor 92.
encetar 2. v. tr. Començar una feina o acció de certa durada; cast. empezar. Encetar un assumpte:començar a tractar-ne. Fingí no parar-hi esment y malavetjà encetar conversa ab l’altra fadrina, Galmés Flor 64
encoixinament m. Acte i efecte d’encoixinar. Duia una bufanda… ab los becs davanters… subjectes amb una agulla, sobre l’encoxinament del pit en suau formació, Galmés Flor 21.
encoixinat, -ada adj. ∥ 1. adj. Guarnit de coixins o fornit d’una matèria blana a manera de coixí; cast. almohadillado.a) adj. fig. Un remolí de niguls s’esquexava…, era talment un avenc llumínic, encoxinat interiorment de brosta fúlgida, Galmés Flor 114.