No és la primera vegada que passa. Diria que és una constant. La imaginació sempre va varies passes per davant l’administració.

Va passar en aquella primera fase d’urbanització de fora vila dels anys vuitanta i noranta. Quan ens vam adonar bona part del turons que volten la vila i les petites porcions de terreny properes a la mar passaren a ser propietat de persones alemanyes o d’especuladors professionals que, en pocs mesos, duplicaven el valor del que havien comprat.

Va resultar aventura fàcil. Els venedors, generalment pagesos, venien la manca de productivitat de les terres primes mentre que els compradors compraven vistes, sol i tranquil·litat.

Primer es construïren les quarterades, després les dues, però també mitges i quartons i tot sota la mirada silenciosa de l’administració.

Va ser sonat aquell cas, ja vell, on els picapedrer es van errar i van començar a construir una caseta en un trosset del veïnat vora una camada transitada cada dia per un dels regidors.

En certa manera, de llavors ençà tal urbanització de fora vila no ha parat.

A la taula del cafè s’informava l’altre dia que els petits trossets del Pla de Mallorca, darrerament han incrementat moltíssim el seu valor. D’un dia per l’altre es venen, poc després hi apareix un barracot prefabricat, d’aquests d’obra, on s’hi estableix una família.

Una altra variant, certament entretinguda i localitzada públicament a Eivissa, és aquella de les tendes de campanya plantades a qualsevol indret -també valen les finques abandonades de propietat incerta- que després s’ofereixen a lloguer a les plataformes internacionals.

Quan en el maig del 68 els estudiants indignats escrivien allò de “Imaginació al poder!” segurament es referien a altres qüestions. Certament el solt surt per a tots, també pels qui es dediquen a “fer la rata”, en sentit figurat i a nivell local, pispar un poc per aquí i un poc per allà.