De banda les paraules i expressions galmesianes, sempre en la línia ja comentada, voldria enfocar, avui, els “rebots” o paraules singulars i generalment perdudes que, de passada, surten en els petits retalls de text que mostra el Diccionari-Català-Valencià-Balear.
Es el cas de “embatol”, “vent d’era”, “pelatge”, “mostel”, “camada”, “estellicons”, “xiuxiuetjava”…
equitativament adv. D’una manera equitativa; cast. equitativamente. La prudència diplomàtica d’en Val-Deu les resolia equitativament,Galmés Flor 33
era f. ∥ 1. f. Espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre’ls i separar la palla del gra (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); cast. Era S’era mogut embatol, vent d’era, com diuen els pagesos, Galmés Flor 36
èrtic, èrtiga (o èrtica). adj. Ert, encarcarat; cast. tieso. Remenant la coa èrtica y aspre, Galmés Flor 27
erupció f.: cast. erupción. ∥2. f.: Aparició, a la pell, de grans, pústules, etc. Sa cara sufrí una espècie d’erupció de pelatge, Galmés Flor 50.
esbaldrec, esboldrec m. Efecte d’esbaldregar o esbaldregar-se; especialment, Oberta produïda a una paret, marge, penyal, etc., per esfondrament de part dels materials que el componen (Mall., Men., Eiv.); cast. desmoronamiento. Un mostel atravessà la camada, encauant-se dins un esboldrec de pedres, Galmés Flor 138.
esbaltir v. tr. ∥2. v. tr. esmiicolar; reduir a bocins molt petits (Mall.); cast. destripar, desmigajar. a) v. tr. fig. L’adéu qui cruya violentament el cor, qui’l trenca y l’esbaltex en estellicons sancnants, Galmés Flor 105.
esbandriment m. Acte i efecte d’esbandrir (Mall.); cast. estallido, reventón. El cor dels joves sufrí una espècie d’esbandriment qui’ls trossejà llansant entorn escampadissa d’esquerdes sanguinoses, Galmés Flor 170.
esbarrar (dialectament esberrar). v. I. tr. ∥ 1. tr. Decantar del camí; allunyar del lloc per on cal anar o de la companyia amb qui caldria estar; cast. descarriar, desviar, apartar Xiuxiuetjava demunt les teulades qualque gorrió esbarrat, Galmés Flor 28
esbartinyol m. Esbart petit (Mall.).. Com un esbartinyol de libèl·lules, Salvador Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 175).
esbessonar v. tr. Treure els bessons (dels llegums, dels ulls, etc.); cast. desmeollar, desgranar. Presidits per la doble filera de caps-de-mort i d’ulls esbessonats immòvils sobre l’escudeller, Galmés Flor 166.