Aquesta comentaris previs de les entregues parcials de la nombroses referències del Diccionari Alcover-Moll a Salvador Galmés, com no potser d’altra manera, sempre són limitats, personals i ,també, repetitius.

Avui voldria destacar-ne una frase. En concret aquesta llarga referència: “Els dos joves s’assadollaven, ab voluptuosidat, de pena esmicolada, del esmicament que produeix la trencadura de cors soldats per l’amor”.

Primer pels mots, ja en desús, que mostra: “assadollar”, “esmicar”, “trencadura”… I també per la sensibilitat humana que se’n desprèn.

esfumar v. tr. Fer desaparèixer gradualment; cast. esfumar, difuminar.  Les flors de les figueres de moro mosties y pàlides esfumaven llur esgrogueïment mate, Galmés Flor 19.

esgaiar v. tr. Tallar obliquament; fer gaia (or., occ., bal.); cast. sesgar, cortar en sesgo.  Dos fanals de petroli, un penjat a una cordellina que esgayava diagonalment el quadrat del ball, Galmés Flor 82.

esgarradament o esguerradament adv. D’una manera esgarrada, molt defectuosa; cast. desacertadamente. Manca fins al altre mot Déu i la falla va al marge esguerradament, S. Galmés (nota ap. Llull Arbre Sc. Ii, 406).

esgrogueïment m. Acte i efecte d’esgrogueir o esgrogueir-se; cast. amarillez. Les flors esfumaven llur esgrogueïment mate, Galmés Flor 19

esllanguiment m. Allanguiment.  var. form.: esllangueïment. Dins l’esllanguehiment gloriós del crepuscle hivernal, Salvador Galmés, ap. Catalana, ii, 78).

esllanguit, -ida adj. Allanguit..  var. form.: esllangueït (Galmés Flor 45).

esma (dialectal eima). f. o  esme m. ∥ 1. f. ant. Facultat d’estimar o calcular (la vàlua, la quantitat, la direcció, la distància, etc.); cast. Juicio. . En Belluguins repetia d’eyma el siulet tremolós, Galmés Flor 21.

esmaperdut, -uda adj. Que ha perdut l’esma; cast. desatinado, desconcertado. var. form.: eimaperdut. En Belluguins… caminava eyma-perdut dins un ensensament de dolor, Galmés Flor 106).

esmicament m. Acte i efecte d’esmicar; cast. desmigajamiento, desmenuzamiento. Els dos joves s’assadollaven, ab voluptuosidat, de pena esmicolada, del esmicament que produeix la trencadura de cors soldats per l’amor, Galmés Flor 104.

esmicar v. tr. Desfer en miques; reduir a miques; cast. desmigajar, desmenuzar.v. tr. fig. Batechs acompassats d’un rellotge qui imperturbablement esmicava el temps, Salvador Galmés (Jocs Fl. 1912, p. 161).